1. Presentació

Avís sobre la utilització de cookies

Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació.

Tancar

Advertiment sobre la utilització de galetes (cookies)

El lloc web de forumcppgranollers.cat utilitza galetes o cookies. Les cookies són petits fitxers que el navegador guarda al disc dur de l'usuari. No són perjudicials per l'ordinador i serveixen per permetre una navegació més fluïda i personalitzada. Les cookies mai guarden informació personal que identifiqui l'usuari.

També utilitzem cookies analítiques per fer un seguiment de les visites del lloc web.

En concret, el lloc web de forumcppgranollers.cat utilitza les següents cookies:

Origen de la cookie

Nom

Finalitat

Més informació

Joomla

(pot variar el nom)

Cookie tècnica, necessària pel funcionament del lloc web. Permet oferir els serveis que espera l'usuari, com la navegació o l'accés a àrees segures.

Google Analytics

_ga

Recopilen informació anònima sobre la navegació dels usuaris per tal de conèixer l'origen de les visites i altres dades estadístiques similars.

Centre de privacitat de Google

 

 

Cookie Accept de Le Cinquième Crayon

 

cookieaccept

 

Cookie que comprova si has acceptat les cookies.

 

 


Si necessiteu més informació sobre el funcionament de les cookies, podeu visitar www.allaboutcookies.org o www.aboutcookies.org.

Com eliminar o bloquejar les cookies

Els navegadors permeten eliminar i/o bloquejar les cookies que instal·la el lloc web. Des de forumcppgranollers.cat recomanem no fer-ho, per tal que l'usuari pugui experimentar la millor navegació possible.

La gestió de les cookies és lleugerament diferent per cada navegador. Aquí teniu la informació de com fer-ho pels navegadors més utilitzats actualment:

Les cookies de les xarxes socials

Al visitar els perfils de forumcppgranollers.cat de les xarxes socials, s'instal·len cookies de tercers a tots els visitants, encara que no siguin usuaris registrats de les diferents plataformes.

 

 

forumcppgranollers.cat a Twitter. Cookies: guest_id, __utma, __utmb, __utmc, __utmv, __utmz, original_referer, _twitter_sess, auth_token, dnt, eu_cn, external_referer, in_bp, lang, pid, remember_checked, remember_checked_on, secure_session, seen_bp, twid, twll. Més informació a la Pàgina de Privacitat de Twitter.

 

forumcppgranollers.cat a LinkedIn. Cookies: __qca, _leo_profile, _opt_vi_TC6HGMO0, bcookie, JSESSIONID, L1c, L1e, L1l, NUXR_CURRENT_STEP, RT, X-ATS-Node-0, X-ATS-Node-1, X-ATS-Node-2, __utma, __utmb, __utmc, __utmv, __utmz, _lipt, bscookie, lang, li_at, lidc, sdsc, sl, visit, __gads, _drt_, id, IMRID, V5, mc, d, UID, UIDR. Més informació a la Política de cookies de LinkedIn.

 

 

forumcppgranollers.cat  Google+ i Google Maps. Cookies: test_cookie, NID, OTZ, PREF. Més informació a la Pàgina de Cookies de Google.

 

Segueix-nos

1. Presentació

El nou context econòmic ha alterat significativament el marc de les polítiques actives d'ocupació: tant en contingut pels nous requeriments del mercat de treball, com en agents pel major pes del sector privat i el nou paper de la iniciativa local, com en recursos, per l'impacte de la caiguda en els pressupostos públics i en necessitat d'efectivitat en un moment on l'atur és més que mai el principal problema econòmic del país.

En aquest nou entorn el partenariat amb el sector privat, empreses i associacions empresarials, és més rellevant que mai, sent ja històricament un sector on la Col•laboració PublicoPrivada (CPP) destacava especialment.

En aquest context i al nostre país, l'ocupabilitat té molt a veure amb la formació, i històricament un dels grans reptes de Catalunya ha estat enfortir la formació professional (FP).

En els darrers anys s'ha produït un canvi en la FP: més demanda, augment de l'oferta d'alta qualitat i un vincle creixent amb les empreses (FP Dual, convenis de col·laboració).

En conjunt ara més que mai el futur de la capacitat per generar nous llocs de treball i ocupació de qualitat, depèn de la col·laboració entre el sector públic i el privat, i en el paper del món local com agent públic de referència.

2. Programa

09.30 h Benvinguda i salutacions

09.45 h Inauguració de la Jornada

  • Andrea Canelo, Regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Granollers
  • Marcel Prunera, Director del Fòrum CPP Granollers

10.00 h Primera taula

L'ocupació i la FP i les CPP una perspetiva nacional

  • Lourdes Esteban, Directora de Formació i Ocupació de PIMEC
  • Constantino Montañés, Codirector de Montañés i Solé, agència de col·locació i autor del llibre "Secretos para encontrar el mejor empleo"
  • Xavier Casares, President del Consell Català de la Formació Professional
  • Jesús Quiroga, Director de la Xarxa Ocupacional del SOC

11.30 h Pausa-Cafè

12.00 h Segona taula

Polítiques actives i la FP, la CPP en el món local

  • Anna Mates, Directora de Formació, Fundació Eduard Soler
  • Núria Barniol, Directora Campus Professional i Responsable de Formació Continua de l'Escola Politècnica Superior, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
  • Adela Artero, Directora de l'Àrea d'Empreses, Innovació i Ocupació, Ajuntament de Viladecans

13.30 h Cloenda de la Jornada

3. Resum de la jornada

El passat dimecres 3 de desembre de 2014 es va celebrar al Centre de serveis a les empreses Can Muntanyola la 5a Edició del Fòrum de Col·laboració Publicoprivada de Granollers, en aquesta ocasió dedicada a les Polítiques Actives d'Ocupació i la Formació Professional, que va comptar amb la presència del Sr. Josep Mayoral, Alcalde de Granollers; la Sra. Andrea Canelo, Regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Granollers; i el Sr. Marcel Prunera, Director del Fòrum CPP Granollers.

Durant la benvinguda, la Sra. Andrea Canelo va presentar els objectius del fòrum, esmentant que, per primera vegada, els assistents a la Jornada provenen aproximadament en un 50% del sector públic, mentre que l'altre 50% ja provenen del sector privat. La regidora recorda igualment que aquesta ja és la 5a edició d'una iniciativa que va néixer al 2012.

A continuació, el Sr. Marcel Prunera destaca l'important volum de continguts i coneixement generat pel Fòrum, i la seva disponibilitat a la web, on es poden trobar també recursos, reflexions, i bones pràctiques al voltant de la CPP.1

Com a cloenda de l'acte d'inauguració de la Jornada, va intervenir el Sr. Josep Mayoral, alcalde de Granollers, fent èmfasi en la col·laboració entre diferents agents del territori (com en el cas de Can Muntanyola) com a element clau per poder ser motors d'activació territorial. Va destacar que cal generar oportunitats mitjançant les col·laboracions territorials entre els agents públics i privats, per tal de poder adaptar de manera flexible el producte o servei al territori i a les seves capacitats de finançament.

En l'àmbit de les qüestions tractades per la Jornada, l'alcalde destaca que la Formació Professional encara continua sent assignatura pendent, i que cal continuar treballant perquè aquesta sigui cada vegada més integrada i integradora. Les empreses continuen expressant que no troben personal format, tot i que també necessiten suport per definir-ho, i per això cal avançar en fórmules perquè el diàleg entre subsectors i empreses sigui cada vegada més fluid, estable, i amb conseqüències positives per a totes les parts.

Els consells de formació professional, que ja són un important instrument de diàleg i de treball, han de continuar avançant cap a una una col·laboració més estreta a nivell territorial, no tan sols en l'àmbit estrictament local.

Tot seguit, es va iniciar la primera taula de treball, amb el títol: "L'ocupació i la FP i les CPP una perspetiva nacional", en la qual intervenen els següents experts: la Sra. Lourdes Esteban, Directora de Formació i Ocupació de PIMEC; el Sr. Constantino Montañés, Codirector de Montañés i Solé, agència de col·locació, i autor del llibre "Secretos para encontrar el mejor empleo"; el Sr. Xavier Casares, President del Consell Català de la Formació Professional; i finalment, el Sr. Jesús Quiroga, Director de la Xarxa Ocupacional del SOC.

La primera intervenció va anar a càrrec de la Sra. Lourdes Esteban, que va recordar que les empreses són destinatàries de les polítiques públiques, i que per tant han de tenir molt a dir en la Formació Professional, una capacitació que és a la vegada post-obligatòria, i professionalitzadora.

D'acord amb la seva perspectiva, cal fer itineraris, més llargs o més curts, per a orientar als usuaris, a les persones treballadores, amb l'objectiu final d'assolir la seva incorporació al mercat de treball. Precisament, en la prospecció d'empreses i llocs de treball, així com en el disseny de la formació, és on la col·laboració públic-privada ha de jugar un paper molt important. En tot cas, cal que totes aquestes actuacions se centrin en les persones, que són a la fi qui obtindrà el resultat i rebrà l'impacte tant de la col·laboració com de les accions que es duguin a terme.

En síntesi, cal analitzar els instruments i garantir que hi ha col·laboració públic-privada en la definició de necessitats i disseny de les millors eines.

En aquest sentit, el Sr. Prunera destaca que Catalunya ha estat pionera en concertació social, en diferents exemples que ja són coneguts des de fa anys.

A continuació, el Sr. Montañés inicia la seva intervenció recordant que no hi ha un nou escenari, sinó que estem vivint una situació que ja és present des de fa anys, com a mínim des de l'estiu de l'any 2007. En aquest sentit, les competències tècniques són ja només una part de les qualitats que han de tenir els treballadors d'acord amb les tendències del mercat de treball i amb aquesta nova situació. Cal que tothom conegui aquesta evolució del mercat de treball en un entorn on els canvis passen cada vegada més de pressa. Hi ha un important dèficit de perfils professionals formats en la FP, però en tot cas, ens hem de centrar en millorar substancialment l'ocupabilitat de les persones, amb una clara orientació al client, perquè la demanda és cada vegada més exigent, tots som cada vegada més exigents.

Per tant, cal desenvolupar noves professions i capacitats, però a banda d'això, cal desenvolupar una orientació comercial en tots els perfils. Cal evitar caure en la rutina i potenciar la intel·ligència emocional com element fonamental dels perfils professional dels treballadors en pràcticament qualsevol nivell de qualificació.

Al seu torn, a continuació el Sr. Quiroga destaca en la seva intervenció que cal insistir en tot moment que estem treballant amb persones, les quals es troben sense ocupació i en un context on les dificultats per reincorporar-se al mercat de treball són molt importants.

Estem en un moment de canvi profund, i això ens ho hem de prendre sempre en positiu. En aquest sentit, la nova llei del SOC intenta donar resposta a una qüestió pendent: la concertació i el territori, tenint en compte els principis de subsidiarietat i proximitat.

Cal trobar els instruments més adients per evitar que es generin disfuncions, desequilibris i manca d'eficiència i efectivitat en la distribució i execució dels recursos públics de les polítiques actives d'ocupació. I en aquest sentit cal recordar també que el teixit d'associacions i entitats del tercer sector és també fonamental, per la seva feina i la proximitat amb els usuaris.

Per tancar aquesta primera taula, el Sr. Casares recorda que la FP funciona i avança gràcies a la gran qualitat i dedicació dels professionals de base.

No obstant això, la FP funciona amb bases que ja no són vigents. D'acord amb els tres models principals de Formació Professional que es poden trobar a nivell internacional, en el model anglosaxó, la FP la fan i l'acrediten les empreses. En segon lloc, el model germànic es basa en la construcció comuna de la FP a partir de la col·laboració entre treballadors i empreses. I finalment, el model mediterrani és gairebé exclusivament públic.

Des de la perspectiva que exposa el Sr. Casares, el millor model serà aquell que es basi en la cooperació, la col·laboració, i la coresponsabilitat pel que fa als objectius i els èxit que es volen assolir. En aquest context, l'Administració local és, naturalment, administració pública, i per tant no ha de ser tan sols l'Administració competent qui impulsi i desenvolupi tant el model com les seves normes i accions.

En aquest sentit, durant els darrers anys s'han creat òrgans de participació, però actualment aquests ja no són suficients. Per això en el nou projecte de Llei conflueixen les diferents perspectives en un context molt positiu. Cal anar cap a un model en què les persones puguin trobar, en un únic centre, tots els serveis relacionats amb la formació professional: la formació, per descomptat, però també la informació, l'orientació, etc.

Cal crear, per tant, una governança del sistema, que sigui la que permeti orientar-lo estratègicament i de manera executiva, mitjançant una Comissió rectora i un organisme autònom de gestió integrada, que regeixi i doni servei a tot el sistema de formació professional.

Cal organitzar igualment, serveis d'acreditació de competències. Tenim professionals competents, però no qualificats. Aquest dèficit ha de ser resolt pel sistema, que ha de ser capaç de garantir que les competències puguin tenir també les qualificacions.

La primera taula es clou amb un torn de preguntes, durant el qual la regidora pregunta com estaran representades les administracions locals en els òrgans de decisió d'aquest nou sistema. I d'altra banda planteja també la necessitat de conèixer en detall què necessiten les empreses, i com es poden conèixer permanentment aquestes necessitats.

El Sr. Casares respon que en el nou model, la representació la tenen empresaris i treballadors. El paper del mon local està obert en la negociació i la tramitació parlamentària, però no formalment dintre del sistema de col·laboració i gestió.

Pel que fa a les necessitats de les empreses, la Sra. Esteban planteja que tenim informació, però que sovint es fa difícil convertir aquesta informació en coneixement i incorporar-lo a la presa de decisions. Per exemple, en el sistema holandès, l'oferta està en funció directa del que necessiten les empreses, i aquestes revelen les seves preferències mitjançant els llocs de pràctiques que oferten. Cal tenir en compte que la realitat de la pime és molt més concreta i diversa, diferent de les grans empreses. El portfoli i les productes han de ser diferents, la realitat és molt diferent i heterogènia. Les grans saben què necessita, quan, quins perfils, etc., però la pime moltes vegades no ho sap. La cadena és més llarga, però les dues realitats existeixen.

La governança, en aquest sentit, ha d'articular la solució d'aquestes necessitats. Governança vol dir govern més participació. I no estar en el govern, no significa no estar en la governança. El govern del sistema ha de ser molt sensible a la participació, i ha d'estar disposat a incorporar aquesta participació a les decisions.

Després de la pausa, es va iniciar la Segona taula amb el títol "Polítiques actives i la FP, la CPP en el món local", en la qual participen la Sra. Anna Mates, Directora de Formació de la Fundació Eduard Soler; la Sra. Núria Barniol, Directora de Campus Professional i Responsable de Formació Continua de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; i la Sra. Adela Artero, Directora de l'Àrea d'Empreses, Innovació i Ocupació de l'Ajuntament de Viladecans.

La intervenció de la Sra. Artero comença amb la presentació del canvi en el rol de l'Administració Local, que ha passat de ser proveïdor de serveis a agent dinamitzador de l'ecosistema territorial, productiu i empresarial, amb el desenvolupament d'un model de formació dual, sobretot orientat a pimes.

En l'àmbit de les certificacions professionals, s'està desenvolupant col·laboració amb empreses concretes. L'oferta formativa es prova que sigui completa i adaptada al teixit econòmic. Cal desenvolupar igualment programes de formació a mida que facilitin la professionalització de les empreses. Cal cobrir les necessitats de les empreses i de les persones, tenint també en compte que cal incloure la coordinació i actuació transversal amb altres iniciatives municipals, en d'altres àmbits. Cal que els treballadors siguin conscients que caldrà que millorin la seves habilitats i capacitats (idiomes, etc.), i en aquest sentit ja no n'hi ha prou amb posar a la seva disposició una oferta formativa, sinó que cal també sensibilitzar, informar, i acompanyar.

Altres qüestions que la Sra. Artero va destacar són les següents:

Quant a les Certificacions Professionals, han millorat la qualitat de les programacions formatives, però falta efectivitat en la planificació; hi ha dificultats en les homologacions; i els instruments són massa burocràtics i sense retorn de la informació.

S'ha d'insistir en fer arribar la informació a les empreses per que puguin aprofitar els recursos de la Formació Continua, i cal continuar fomentant la col·laboració entre administracions i empreses per continuar avançant en la formació professional.

En la seva exposició, la Sra. Barniol presenta el projecte SI SI com a sistema de formació dual, i el projecte Campus Professional de la Fundació Universitària Balmes i la Universitat de Vic, una iniciativa innovadora i de qualitat que pretén cobrir les necessitats de Formació Professional Superior, en sectors i àmbits empresarials emergents en el territori i dels quals la Universitat de Vic hi té expertesa, amb l'objectiu de formar tècnics especialitzats per a crear un Sistema Integrat d'Educació Superior.

El Camus Professional té els objectius de contemplar la relació entre la Formació Professional de Grau Superior i la Universitat en el plantejament de l'Aprenentatge al llarg de la vida; i en aquest sentit, el reconeixement de crèdits entre la Formació Professional i la Universitat.

Com a sistema integrat de formació superior, el Campus Professional planteja:

  • Expansió del coneixement, major vinculació teoria i pràctica.
  • Permeabilitat de l'estructura docent i investigadora, de Formació Professional a Universitat i viceversa.
  • Optimització de recursos
  • Proximitat amb l'entorn professional, d'innovació i recerca.
  • Relacionar formació i ocupació.
  • Modernització de l'Educació Superior

Finalment, la Sra. Mates detalla els objectius i plantejaments de la Fundació Eduard Soler, que vol ser un agent catalitzador del sistema públic-privat

Formació Professional.

Cal provocar que hi hagi bona entesa i ajust entre que necessita l'empresa, i el que s'ofereix des de l'entorn públic i de l'Administració. És imprescindible, en aquest sentit, que els formadors estiguin en contacte constant amb les empreses, que siguin part d'aquesta dinàmica per a identificar les necessitats i poder donar-los resposta. Donat que la massa crítica en el seu territori no és massa gran, treballen més enllà d'aquest territori, tant pel que fa als alumnes com pel que fa a les empreses.

Per als seus plantejament, no té sentit fer res que no sigui a demanda, sobretot de les pimes. I cal treballar tant les competències tècniques com les personals (habilitats, valors, etc.). Pel que fa a l'oferta, està canviant molt, i la implantació de la formació dual està suposant un important avenç, tot i que encara cal continuar avançant.

Un tercer vector important que cal destacar són els alumnes, amb un objectiu principal: la seva inserció professional, que requereix d'una orientació personal i professionalitzadora. En base a aquests criteris assoleixen nivells d'inserció molt elevats, sobretot perquè cal impulsar un major interès per als sectors tecnològics industrials. Cal tenir cura, però, perquè es produeix un desajust entre l'oferta i la demanda a causa que l'Administració planifica amb dades històriques, l'empresa planifica amb previsions, i l'alumnat té una visió a curt termini i no de carrera professional.

Finalment, els factors d'èxit des de la seva perspectiva són la orientació professional, professionalitzadora i a la competitivitat; els valors (generositat, confiança i eficiència); la gestió ("Servei públic amb gestió privada" per a preservar els recursos); i la RSE (valoració d'outputs intangibles, família, beneficis socials, etc.).

4. Presentacions dels ponents

Primera taula: L'ocupació i la FP i les CPP una perspetiva nacional

 

Segona taula: Polítiques actives i la FP, la CPP en el món local

Les polítiques actives d’ocupació I la formació professional - 3 desembre 2014

1. Presentació

El nou context econòmic ha alterat significativament el marc de les polítiques actives d'ocupació: tant en contingut pels nous requeriments del mercat de treball, com en agents pel major pes del sector privat i el nou paper de la iniciativa local, com en recursos, per l'impacte de la caiguda en els pressupostos públics i en necessitat d'efectivitat en un moment on l'atur és més que mai el principal problema econòmic del país.

En aquest nou entorn el partenariat amb el sector privat, empreses i associacions empresarials, és més rellevant que mai, sent ja històricament un sector on la Col·laboració PublicoPrivada (CPP) destacava especialment.

En aquest context i al nostre país, l'ocupabilitat té molt a veure amb la formació, i històricament un dels grans reptes de Catalunya ha estat enfortir la formació professional (FP).

En els darrers anys s'ha produït un canvi en la FP: més demanda, augment de l'oferta d'alta qualitat i un vincle creixent amb les empreses (FP Dual, convenis de col·laboració).

En conjunt ara més que mai el futur de la capacitat per generar nous llocs de treball i ocupació de qualitat, depèn de la col·laboració entre el sector públic i el privat, i en el paper del món local com agent públic de referència.

Comparteix
Catalan English French German Italian Russian Spanish