La Col·laboració Publicoprivada

El públic i el privat són encara espais que al nostre país els costa entendre's sovint, però l'elevat potencial de créixer conjuntament, impulsant un desenvolupament econòmic sostenible i millors resultats, fa que estiguin gairebé obligats a establir aquesta col·laboració.

En l'actual context econòmic, que marca l'inici d'un nou paradigma no tan sols en termes productius, sinó també en termes polítics i socials, el sector públic i els sector privat no poden afrontar de manera aïllada els reptes que tenim plantejats com a societat, ni en termes financers ni en termes de voluntat i impuls col·lectiu.

El sector públic és un agent econòmic molt important, responsable d'una part rellevant del Producte Interior Brut, generador d'efectes multiplicadors i catalitzador de processos econòmics imprescindibles, mentre que el sector privat és també un agent rellevant pel desenvolupament del benestar i la qualitat de vida de tota la ciutadania. I per tant, el sector públic i el sector privat no poden prendre camins separats.

En aquest context, la Col·laboració Publicoprivada (CPP, o PPP en les seves sigles en anglès, Public Private Partnership) no és tan sols una via per optimitzar l'ús dels recursos públics, o un mètode per proveir millors serveis públics i finançar infraestructures. De fet, la CPP hauria d'anar més enllà, per convertir-se en una nova manera, més col·laborativa i inclusiva, d'organitzar la nostra estructura econòmica i social.

La CPP hauria de començar a nivell conceptual, no només concentrada en projectes, sinó també com a estratègia comuna per sumar esforços, i no s'hauria de referir tan sols a sectors concrets, sinó a acords de més llarg abast. El sector públic necessita qualitats del sector privat, i també el sector privat pot beneficiar-se de diferents característiques del sector públic. Cal que aquest concepte de CPP s'estengui i sigui socialment reconegut.

Tal com exposa el World Economic Forum en un estudi recent (The Future of Government), afrontem reptes molt importants, econòmics i socials, tant a nivell global com a nivell local, i serà molt important com "els governs (...) construeixen la capacitat d'actuar efectivament i produir valor social en xarxes i organitzacions complexes i interdependents, que es mouen entre el sector públic, el sector privat i el tercer sector". I en aquest sentit, la transformació farà que els governs locals hagin de prendre un protagonisme que reforçarà la seva posició de proximitat a la ciutadania i el teixit econòmic, però que suposarà també el seu major repte de les darreres dècades.