Bloc
Lideratge públic, recursos privats?
Els Estats Units d'Amèrica s'acostumen a caracteritzar per una forta inclinació cap a la iniciativa privada, i per tant també per un cert oblit de les capacitats i les activitats dels diferents governs i Administracions, malgrat el lideratge i les excel·lents polítiques públiques que es desenvolupen en molts àmbits. Fins i tot en el cas de les polítiques socials, bona part de l'acció per a l'atenció als més desafavorits es canalitza a través d'iniciatives i projectes d'institucions sense afany de lucre, que en el millor dels casos col·laboren amb l'Administració. Moltes vegades no és un oblit deliberat, sinó tan sols una neutra indiferència.
No ha de semblar estrany, doncs, que la ciutadania dipositi la confiança de manera majoritària en la iniciativa privada per aconseguir sortir de la crisi i generar increments del nivell de vida i benestar de la població. En aquest sentit, no resulta sorprenent comprovar, segons un estudi que ha realitzat recentment l'empresa Reason-Rupe, que dos de cada tres ciutadans consideren que la iniciativa privada és més important que la pública per a aconseguir innovacions tecnològiques.
Col·laboració Publicoprivada (CPP): Noves perspectives d’una llarga història
El desenvolupament d'infraestructures i la provisió de serveis públics han estat objecte, des de fa dècades, de la col·laboració entre el sector públic i el sector privat. De fet, el sector públic ha trobat en el sector privat un recurs de gran utilitat per aconseguir dos objectius principals: trobar el finançament per a la construcció dels projectes, i que aquests puguin ser desenvolupats compartint els riscos que comporta una implementació que sovint ha de gestionar diferents incerteses.
Les infraestructures (viàries, ferroviàries, aeroportuàries, energètiques), el transport públic, la gestió de residus, i els serveis a la ciutadania (salut, educació) han estat els camps tradicionals d'actuació d'aquest tipus de col·laboracions, i en aquest sentit ha sorgit abundant literatura acadèmica i institucional que reflecteix i relata en detall aquestes experiències.
Amplia: Col·laboració Publicoprivada (CPP): Noves perspectives d’una llarga història
Categories
Articles del bloc
-
Mitjans de comunicació CPP?
-
Cal una millor regulació per afavorir la CPP?
-
Volem POPS?
-
La CPP en un context post-crisi
-
Ha de tenir la CPP un model de negoci?
-
La competencia mundial per la localització d’activitat
-
Temps de Governança Híbrida
-
Confiança, transparència i integritat
-
Mesurar les CPP
-
L’Administració em trobarà feina?
-
Hi ha d’haver límits en la col·laboració públicoprivada?
-
Serveis públics, gestió pública, benefici públic
-
La transferència de coneixement entre el sector públic i el sector privat
-
Les noves “Ps” de la CPP
-
Col·laboració o co-creació?
-
Els grans reptes, només públics?
-
La col·laboració privadopública
-
Els límits dels serveis públics
-
Memòria resum activitat FCPP- granollers 2012-2015
-
Estat, SA
-
La nova CPP financera: el món al revés
-
Renovar, tan important com construir
-
La CPP transnacional
-
El factor humà de la CPP
-
Enfocar polítiques molt exigents: l’estratègia RIS3
-
Noves tendències de la CPP: el PF2
-
La inversió d’impacte: CPP, valor econòmic, i valor social
-
Prioritzar, multiplicar, compartir
-
El valor públic
-
Cap a on va la CPP?
-
Lideratge públic, recursos privats?
-
Col·laboració Publicoprivada (CPP): Noves perspectives d’una llarga història
