25 de juliol de 2016
Després de molts anys d'experiència amb un fort corrent d'eixamplament de la col·laboració públicoprivada, és possible que també estigui arribant el moment d'explorar els seus límits. Durant dècades, s'ha considerat positiu que el sector públic busqués l'experiència i el compromís de la iniciativa privada per a abordar projectes de desenvolupament d'infraestructures, serveis, recerca, o innovació. I a la vegada, s'ha considerat positiu que el sector privat tingués en compte les qüestions col·lectives, més enllà dels criteris estrictes de benefici i rendibilitat empresarial.
Qualsevol acostament, més enllà de les posiciones ideològiques més polaritzades (més liberals, o de major intervenció pública), s'ha considerat de valor, com una eina per a millorar els serveis i la qualitat de vida de la ciutadania. Certament, s'han mantingut alguns reductes públics en els quals ni tan sols es planteja (per raons òbvies, al nostre entendre) que el sector públic pugui tenir la capacitat de compartir funcions o establir àmbits de col·laboració amb el sector privat (potser la justícia o la diplomàcia són alguns dels àmbits més clars; donat que ja s'han plantejat fins i tot governs tecnòcrates), però els darrers esdeveniments geopolítics han (re)posat sobre la taula una altra qüestió molt controvertida: la seguretat.
Amplia: Hi ha d’haver límits en la col·laboració públicoprivada?
28 de juny de 2016
La llei del pèndol actua implacablement en molts àmbits de la nostra realitat, i l’Administració Local no queda, ni molt menys, al marge d’aquesta tendència. Les notícies de “remunicipalització” de serveis públics gotegen des de fa mesos, per moda, estratègia o simpatia, posant en l’agenda pública una qüestió que des dels anys 80 havia transcorregut per un corrent majoritari de transferència de la gestió cap al sector privat.
No es tracta dels processos de nacionalització amb un important component ideològic (es a dir, prendre el control per part dels governs) que pot afectar a activitats privades en sectors considerats estratègics o crítics per a la provisió de serveis públics i les necessitats bàsiques de la ciutadania, i que han causat importants impactes i sorolls mediàtics, per exemple, en alguns països de l’Amèrica Llatina.
26 de maig de 2016
El sector públic i el sector privat han de col·laborar, ajudar-se, compartir objectius i coneixement amb la intenció d’afavorir el desenvolupament i la millora del benestar del conjunt de la ciutadania. Fins aquí, és pràcticament impossible no estar d’acord amb l’essència de la Col·laboració Publicoprivada, amb la seva declaració de principis bàsics.
I allò que és aplicable en general també hauria de ser vàlid en concret, per a totes i cadascuna de les persones que, d’alguna manera, poden participar en aquesta col·laboració. Quan una persona que coneix bé el sector i les polítiques públiques, o algú que té una extensa experiència en el sector privat i el mon corporatiu, té l’oportunitat de contribuir a la millora de “l’altra banda”, o a afavorir una millor comprensió mútua, hauria de poder fer-ho amb tot el suport, hauria de ser encoratjat i impulsat a fer-ho.
Amplia: La transferència de coneixement entre el sector públic i el sector privat
26 d’abril de 2016
Alguna cosa està canviant, també en el mon de la Col·laboració Publicoprovada. De moment, començant pels entorns més institucionals, però aquest pot ser el motor per a transformacions substancials en un àmbit en el qual encara queda molt per fer (amb el lideratge de les economies més desenvolupades, però sobretot també per part d’aquells països fins ara anomenats emergents, però que en tot cas hauran de prendre el relleu del creixement econòmic en les properes dècades).
En concret, la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (UNECE) reflexionava fa pocs dies, en el seu darrer Forum Internacional PPP que “durant molts anys, la Col·laboració Publicoprivada (CPP) ha estat un model financer bastant restringit a la transferència dels riscos del projecte al sector privat. Majoritàriament, no s’ha vist com un model de desenvolupament, sinó més aviat com una alternativa per a la contractació pública tradicional amb bona relació qualitat-preu. Però s’estan començant a produir canvis”.
23 de desembre de 2015
Quan s'impulsen projectes i es busca la complicitat de diferents actors per dur-los endavant, sempre s'acaben produint diferents nivells d'implicació en el seu desenvolupament. De fet, no cal recórrer al tradicional exemple de la gallina i el porc (i el seu nivell de compromís amb el projecte d'un plat d'ous ferrats amb cansalada) per reconèixer que no tothom posa el mateix esforç en perseguir l'èxit de qualsevol iniciativa.