Mitjans de comunicació CPP?

29 de desembre de 2017

Poc després de la victòria de Donald Trump a les eleccions dels EUA, al novembre de 2016, una bona part de la societat nord-americana es va començar a organitzar per a contrarestar allò que consideraven que els venia a sobre. No havia passat ni un mes (el nou president encara no havia estat ni investit, el gener de 2017), quan van començar a arribar donacions molt significatives a diverses isntitucions sense afany de lucre relacionades amb el periodisme. Al Centre per a la Integritat Pública de Washington, i en concret al seu braç de recerca, el Consorci Internacional per a la Investigació Periodística, les donacions van augmentar un 70% en pocs dies. I ProPublica, el ja àmpliament conegut portal de reportatges que busquen millorar la transparència i el rendiment de comptes, va recaptar durant els dies següents a les eleccions més que en tot l’any 2015. Curiosament, les donacions es van disparar després que el còmic John Oliver esmentés el portal en el seu programa de la cadena de televisió “convencional” HBO, arribant a un ritme de 4 donacions per minut. 

Richard Tofel, president d’aquest projecte que ja té una dècada (propublica.org), i que va ser fundat per un antic director de Wall Street Journal, deia que la ciutadania sent cada vegada més la necessitat de passar a l’acció, i una de les millors maneres que troben per fer-ho és contribuir a projectes que creuen que poden marcar la diferència. La seva missió diu clarament que volen “exposar abusos de poder i traïcions de la confiança pública per part del govern, els negocis i altres institucions, utilitzant la força moral del periodisme d'investigació per estimular la reforma a través d'un enfocament sostingut de les infraccions”. Aquesta és, segurament, una nova forma del que ja fa anys és l’activisme de la transparència representat per Wikileaks o Anonymous.

És un corrent que ha anat creixent i que pren diferents formes, cada vegada més mainstream, possiblement a causa de la polarització d’algunes societats i del paper que els mitjans de comunicació juguen en aquest context, en el qual la ciutadania sent que ha de prendre també un paper important. Fa pocs dies, Univision, el gegant de la comunicació en castellà, llançava la Fundació Univision, amb la missió de “promocionar el benestar de les comunitats hispàniques i multiculturals a les quals prestem serveis”, i que finançarà periodisme independent i projectes digitals que millorin l’educació, la salut i el compromís cívic.  En la iniciativa tenen un pes important la Fundació Bill i Melinda Gates, The California Endowment, o la Fundació Ford, i reclama que estan fent un “pas natural per informar i empoderar a l’audiència”. I aquestes intencions es fan públiques mitjançant una de les plataformes més clàssiques del capitalisme tradicional; la revista Forbes. 

Alguna cosa està canviant en el sector dels mitjans de comunicació, que viu, de manera gens casual, un procés de transformació profunda tant pel que fa a la seva raó de ser, com pel que fa a la seva activitat i el seu model de negoci. Sembla que la ciutadania està demostrant que vol que siguin un instrument d’informació, però també per a la transparència i la millora de la igualtat, que contribueixin a crear una societat més equilibrada. En un moment en què molts mitjans, públics i privats, sembla que estan sent posats en qüestió per la seva (in)dependència, potser de nou la Col·laboració Públicoprivada pot ser una opció per a trobar una sortida a aquesta situació tan complexa, i a la vegada contribuir al desenvolupament econòmic i social.