27 de setembre de 2017
Sovint escoltem que la regulació, els processos administratius i les càrregues burocràtiques són un obstacle molt important per al desenvolupament de noves activitats econòmiques, de nous projectes empresarials, o fins i tot dels processos d'innovació I transformació productiva. També és freqüent sentir en diferents sectors econòmics que l’Administració no coneix amb prou detall el context i les necessitats dels sectors sobre els quals formula regulació. I finalment, també és habitual escoltar queixes sobre les possibles condicions preferencials que reben les grans empreses en els processos de licitació pública.
Les situacions en les quals es produeixen aquest tipus de discussions poden trobar-se regularment en els mitjans de comunicació. Fa pocs mesos, en les dues darreres subhastes de l'Estat en relació a la promoció de les energies renovables, celebrades el març al maig i el juliol, s'han produït resultats força contradictoris, en virtut dels quals les empreses guanyadores renuncien pràcticament a rebre cap tipus de subvenció, i tot i així, estan disposades assumir les càrregues i els riscos que els planteja el Govern. Grans empreses, com Endesa o ACS i les seves diverses filials, han estat qui s'ha endut la majoria de les adjudicacions, mentre els petits productors miraven amb frustració els resultats.
En d'altres sectors, com el del finançament i la inversió col·lectiva (conegut habitualment com a crowdfunding), desenes d’startups s'enfronten a un escenari molt incert en el qual no saben si podran continuar la seva activitat, o noves onades de regulació els obligaran a canviar de model de negoci d'estratègia, fins i tot de sector.
La tecnologia, en aquest sentit, posa a prova els límits de la capacitat legislativa i de la coordinació entre les diferents Administracions. Mentre, per exemple, Uber no és legal a Barcelona, a Madrid es pot comprar una llicència anomenada TVC (transport de vehicles amb conductor, com les que tenen els serveis de limusina) per poc més de 40.000 €, i aquests dies ressona la decisió del govern de ciutat de Londres de no renovar la llicència d'activitat a Uber per raons de seguretat. Els continguts als quals tenim accés connectant-nos al nostre usuari de Netflix en diferents països d'Europa són també força diferents, i la normativa de propietat intel·lectual que hem de complir en fer un acció tan senzilla com referenciar continguts des de la nostra web són també força diferents entre països.
Potser caldria començar a generalitzar una major estabilitat legislativa en favor de la ciutadania i de les empreses, així com de la seva possibilitat de col·laboració amb l'Administració per tal de impulsar noves activitats, nous models de negoci, i l'increment de la qualitat de vida, començant per accions tan senzilles, però la vegada amb un potencial econòmic i social tan elevat, com la recent eliminació de les tarifes de roaming a la Unió Europea que va entrar en vigor el passat 15 de juny. Sembla que en alguns casos anem fins i tot en direcció contrària, com succeeix amb el Brexit, per avançar en aquesta direcció pot comportar rendiments molt elevats a un cost relativament baix per al conjunt del sector públic.