Ha de tenir la CPP un model de negoci?

09 de febrer de 2017

Inevitablement, acostar el sector públic i el sector privat, que treballin junts en projectes comuns, implica que ambdós entren d’alguna manera en la lògica de l’altre, que hauran d’entendre i adoptar fins a cert punt les seves maneres de fet.

És senzill, en aquest sentit, demanar al sector privat que tingui en compte alguna cosa més que el benefici i la rendibilitat en el plantejament i el desenvolupament de les prioritats i objectius dels projectes que desenvolupa conjuntament amb el sector públic, que consideri també les implicacions socials, que augmenti sensiblement la seva responsabilitat envers l’entorn, que sigui un aliat del sector públic, a més d’un agent econòmic. Sembla que aquest compromís, fins a cert punt, s’ha de donar per descomptat.

No és tan senzill, però, demanar al sector públic que incorpori criteris i lògiques de negoci en el desenvolupament d’aquests projectes. Potser perquè no és la seva funció, es podria argumentar; potser perquè la “concessió” que fa el sector públic en el context públicoprivat és l’adopció de les eines i criteris  del management empresarial en la gestió i avaluació de les activitats i els resultats.

Per això pot causar certa sorpresa que es vulguin aplicar eines essencialment empresarials, fins i tot del llenguatge habitual de l’emprenedoria i el món de les start-ups, als projectes de col·laboració públicoprivada. És el cas de l’exercici realitzat pel PPP Lab Food & Water, que ha elaborat una “versió” del conegut Business Model Canvas de l’Alex Osterwalder, adaptat a l’entorn de la CPP, i tenint en compte que les empreses cada vegada estan més implicades en els “reptes de desenvolupament sostenible”, conjuntament amb l’estratègia dels governs.

Per a ells, tenir un bon cas de negoci i una idea clara de com les organitzacions creen valor econòmic i social, és una de les claus per a què aquests projectes tinguin èxit. A partir del Business Model Canvas més clàssic, el PPPCanvas afegeix aspectes que també són importants en aquest tipus de projectes, sobretot des del vessant públic: 1. més enllà dels clients, hi ha els beneficiaris, que també es consideren com a part dels aspectes clau a tenir en compte en el projecte; 2. Juntament amb els partners clau, hi ha la governança, un aspecte fonamental quan tractem situacions multi-stakeholder; 3. I entre el model de negoci basat en l’estructura de costos i beneficis, tenim l’impacte, considerat com el valor públic, social i ambiental que genera el projecte. I finalment, el plantejament també té en compte l’anàlisi del “ecosistema de negoci”, és a dir, els obstacles que podem trobar per al desenvolupament de projectes CPP, com podem influir sobre aquest ecosistema, o quins poden ser els competidors més rellevants dels projectes CPP.

En definitiva, el PPPCanvas suposa un pas més en l’acostament dels llenguatges, les metodologies i les visions. Encara pot sonar estrany que el sector públic es plantegi els projectes en termes de model de negoci, però si aquest incorpora més variables que el benefici (impacte, governança, etc.), segurament s’està anant en una direcció molt positiva.