28 de desembre 2016
Potser és difícil haver sentit parlar de Lahti, una ciutat de poc més de 100.000 habitants en poc més que l’extensió de Barcelona. De gran bellesa i molt fred, porta d’entrada a (literalment) 1.000 llacs i a la vora del Vesijärvi, que habitualment es cobreix de glaç entre gener i març.
No es pot dir que sigui el centre del món, a l’ombra de ciutats com Helsinki, capital de Finlàndia i de bona part de la innovació i la tecnologia nòrdica (de la que es troba a una hora i mitja en cotxe), o com Tampere, també envoltada de llacs i amb destacada reputació com a centre coneixement. No sembla exactament el lloc ideal per establir una empresa, però el material per a la promoció econòmica de la regió reclama que és un “entorn de negocis modern amb una localització excepcional, on tot està molt a prop, on pots viure exactament com vols viure, on es poden trobar 10 milions de persones en un radi de 3 hores [no s’especifica ben bé en quin mitjà de transport…], i amb una ràpida connexió de tren amb Sant Petersburg”. Les noves empreses i les idees innovadores sempre són benvingudes a Lahti, i per això els municipis de la regió han creat (i financen) LADEC, una empresa pública que “desenvolupa les condicions per al creixement, la competitivitat i l’atractivitat de la regió”. El seu lema és que “l’èxit dels nostres clients és el nostre èxit”.
Molt lluny de Lahti, el març de 2014 la ciutat de Montreal va crear l’Oficina per a una Ciutat Digital i Intel·ligent, amb l’objectiu de convertir-se en líder global en aquest àmbit. Ja fa pràcticament dos anys que va llançar, en base a un ampli procés de participació ciutadana, l’Estratègia Smart City Montreal 2014-2017, que aquest any ha estat nominada com a Communitat Intel·ligent destacada del 2016.
I de nou a l’altra banda del món, l’estat de Selangor, amb més de 6 milions de persones i a mitja hora en cotxe de Kuala Lumpur, la capital de Malaisia, s’ha proposat convertir-se en un “estat intel·ligent” en menys de 10 anys. “Necessitem fer plantejaments que vagin més enllà de la construcció d’infraestructures, per aconseguir que el hardware interactuï en tot moment i perfectament amb la comunitat”, diuen els seus gevernants.
Són només tres exemples de territoris on els seus governs estan lluitant per ser referents, per atraure activitats, per convertir-se en pols de desenvolupament econòmic i ciutadà. La tecnologia accelera aquesta competència, però avui, més que mai, sense una estratègia conjunta entre el sector públic i el sector privat, qualsevol país, regió, metròpoli o ciutat, tindrà molt poques oportunitats d’aconseguir els objectius que es proposi. El Forum Econòmic Mundial apunta que al 2030, el 60% de la població viurà en mega-ciutats de més de 10 milions d’habitants. Els actuals 38 milions de Tokio, els 25 de Delhi, o els més de 20 de Shanghai, Sao Paulo, Mumbai, o la Ciutat de Màxic, no seran excepcions d’aqui pocs anys. I el World Economic Forum també argumenta que aquestes ciutats hauran de ser intel·ligents en la gestió ambiental, econòmica i social; i hauran d’estar molt més orientats a donar serveis que a administrar recursos.
El desenvolupament quedarà reservat, segurament, a aquells territoris que sàpiguen trobar millor la seva identitat, fortaleses i equilibris, mentre moltes ciutats al món aboquen també tots els seus esforços per aconseguir-ho.