07 de desembre de 2016
Cada cert temps es reinventa (o evoluciona) la terminologia per designar les noves formes de col·laboració entre el sector públic i el sector privat, d’acord amb les tendències acadèmiques, les pràctiques, o senzillament l’aparició de noves modes o autors. Fa uns anys va ser el Shared Value, impulsat pel ja veterà professor Michael Porter des de la Universitat de Harvard, als Estats Units d’Amèrica, que encara desenvolupa una reflexió molt interessant sobre el paper d’allò públic i privat en relació als reptes que tenim plantejats per al segle XXI. L’obertura de l’article a Harvard Business Review on plantejava la qüestió s’ha convertit en un text clàssic: “El sistema capitalista està en estat de setge. En els últims anys, les empreses han estat criticades com una de les principals causes dels problemes socials, ambientals i econòmics. Les empreses, per a molts, estan creixent a costa de les seves comunitats. La confiança en els negocis ha caigut a nous mínims, la qual cosa ha fet que els govern facin polítiques que perjudiquen el creixement econòmic i la competitivitat. Les empreses podrien fer que el negoci i la societat anessin de nou junts en la mateixa direcció si es redefinissin els seus propòsits com la creació de "valor compartit”, generant valor econòmic de manera que també es produís valor per a la societat. Un enfocament de valor compartit reconnectaria l’èxit de l'empresa amb el progrés social”.
Aquesta visió, fonamentalment centrada en l’empresa, en els seus compromisos i responsabilitats en la creació de valor, té actualment contrapunts també molt interessants des del punt de vista conceptual, amb una visió de futur que encaixa molt bé amb les ciutats, espais que, segons tots els experts, han de ser el focus principal dels avenços econòmics, socials i culturals en el segle XXI. Precisament fa pocs dies va passar per Barcelona, amb motiu de la celebració de l’excel·lent i exitosa Smart City Expo, el professor Parag Khanna, que amb menys de 40 anys d’edat ja acumula una destacada trajectòria acadèmica i com a autor d’èxit. Khanna és, entre d’altres projectes, director del Hybrid Reality Institute, i en el seu llibre més recent (Hybrid Reality, Thriving in the Emerging Human-technology Civilization), planteja que en menys de 10 anys, el 60% de la població mundial viurà en ciutats, hi haurà 37 megaciutats, i 100 de les 600 ciutats amb més riquesa del món estaran a Xina.
La governança de les ciutats, per tant, serà clau per al futur del nostre sistema econòmic i social (i naturalment, també des del punt de vista ambiental). I en aquest sentit, el mateix Khanna plantejava en un recent informe de McKinsey & Company, Government Designed for New Times, que tendim cap a una nova “Governança Híbrida”, on cada vegada tenim més entitats i institucions entre els sectors públics i privats purs, en forma d’empreses públiques, entitats gestionades amb criteris privats, entitats subvencionades, o en general afavorides d’alguna manera pels governs, recordant com, fa 200 anys en l’Anglaterra Victoriana, la East India Company gestionava gran part dels recursos que provenien de les colònies.
Especialment en les noves potències econòmiques emergents, que lideraran el creixement econòmic i les tendències culturals del segle XXI, es torna a aquest model de governança “paraestatal” amb multitud d’stakeholders relacionats i interactuant a nivell global (fons d’inversió, empreses de serveis bàsics, autoritats de desenvolupament urbà, …), que Khanna defineix com “esquelets públics amb ADN privat”.
Una perspectiva amb cert component negatiu, perquè sembla que aquestes noves institucions, que poden dominar la governança global, gestionen la majoria dels recursos i la riquesa fora del focus de la transparència i l’escrutini públic. Certament, si aquesta tendència continua a l’alça, caldrà garantir que aquesta “Governança Híbrida” es faci en benefici no tan sols dels poders econòmics, sinó també en l’interès del conjunt de la ciutadania. En tot cas, una reflexió interessant que vam tenir ocasió de poder escoltar directament del seu autor, en directe, gràcies a l’atractivitat de Barcelona com a centre mundial de coneixement en l’àmbit de les ciutats intel·ligents.