Bloc

Avís sobre la utilització de cookies

Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació.

Tancar

Informació sobre les cookies utilitzades


T’informem que en aquest lloc web es fan servir cookies amb la finalitat d’executar les comunicacions electròniques pròpies de la navegació i també amb la finalitat de prestar o habilitar els serveis o les funcionalitats que puguis demanar. Aquestes cookies:

  • Recorden la preferència d’idioma assenyalada.
  • Augmenten la seguretat de la navegació en el nostre lloc web.
  • Permeten que la navegació sigui més fàcil.
  • Fan possible reproduir continguts multimèdia.


Aquest lloc web també fa servir cookies destinades a recollir informació sobre la navegació dels usuaris al lloc, de manera totalment anònima i dissociada, amb finalitats estrictament estadístiques i de millora de la funcionalitat, l’ús de les quals ens permet:

  • Conèixer el nombre de visitants del forumcppgranollers.cat
  • Comptabilitzar el nombre de visites en cada una de les diverses pàgines d’aquest web
  • Conèixer l’activitat al web per identificar problemes i millores en la navegació


Pots desactivar l’ús de les cookies en qualsevol moment mitjançant la modificació dels paràmetres de configuració del teu navegador:

Configuració de cookies d'Internet Explorer
Configuració de cookies de Firefox
Configuració de cookies de Google Chrome
Configuració de cookies de Safari

Segueix-nos

Hi ha d’haver límits en la col·laboració públicoprivada?

25 de juliol de 2016

Després de molts anys d'experiència amb un fort corrent d'eixamplament de la col·laboració públicoprivada, és possible que també estigui arribant el moment d'explorar els seus límits. Durant dècades, s'ha considerat positiu que el sector públic busqués l'experiència i el compromís de la iniciativa privada per a abordar projectes de desenvolupament d'infraestructures, serveis, recerca, o innovació. I a la vegada, s'ha considerat positiu que el sector privat tingués en compte les qüestions col·lectives, més enllà dels criteris estrictes de benefici i rendibilitat empresarial.

Qualsevol acostament, més enllà de les posiciones ideològiques més polaritzades (més liberals, o de major intervenció pública), s'ha considerat de valor, com una eina per a millorar els serveis i la qualitat de vida de la ciutadania. Certament, s'han mantingut alguns reductes públics en els quals ni tan sols es planteja (per raons òbvies, al nostre entendre) que el sector públic pugui tenir la capacitat de compartir funcions o establir àmbits de col·laboració amb el sector privat (potser la justícia o la diplomàcia són alguns dels àmbits més clars; donat que ja s'han plantejat fins i tot governs tecnòcrates), però els darrers esdeveniments geopolítics han (re)posat sobre la taula una altra qüestió molt controvertida: la seguretat.

La participació de la seguretat privada ha estat present i regulada des de fa molt temps, aquesta és una qüestió àmpliament abordada que té una llarga trajectòria de debat i posicions contraposades. Però ja no es tracta tan sols de la seguretat als aeroports o als edificis públics. Es tracta de la seguretat a les xarxes informàtiques i internet, de la privacitat de la ciutadania i de la protecció de les seves dades, del terrorisme internacional, de l'aparició de nous riscos, inèdits fins avui, per l'avenç tecnològic (drons, cotxes autònoms, intel·ligència artificial, o riscos tan absurds com Pokemon Go). Es pot permetre la intel·ligència pública no tenir les millors estructures en aquest sentit? Ha d'assistir com a espectador a la publicació (per part de Wikileaks) de centenars de milers de correus electrònics relacionats amb el recent cop d'estat a Turquia, i al posterior atac hacker conseqüència d'aquesta difusió? Ha de continuar demanant suport i contractant els serveis d'agents privats que tinguin un paper fonamental en la gestió dels riscos globals? (com la coneguda Stratfor, per exemple).

Des de la suma d'esforços, s'ha de plantejar si encara queden límits entre la iniciativa pública i la privada que no s'haurien de traspassar. Igual que es mantenen situacions estranyes en les quals la iniciativa pública no és present (com pot ser que el mercat d'un servei obligatori, com les assegurances, no tingui agents públics?), hi ha sectors en els quals la iniciativa privada hauria d'estar vetada? La frontera entre sector públic i privat continua mantenint el seu sentit?

Comparteix
Catalan English French German Italian Russian Spanish