Bloc

Avís sobre la utilització de cookies

Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació.

Tancar

Informació sobre les cookies utilitzades


T’informem que en aquest lloc web es fan servir cookies amb la finalitat d’executar les comunicacions electròniques pròpies de la navegació i també amb la finalitat de prestar o habilitar els serveis o les funcionalitats que puguis demanar. Aquestes cookies:

  • Recorden la preferència d’idioma assenyalada.
  • Augmenten la seguretat de la navegació en el nostre lloc web.
  • Permeten que la navegació sigui més fàcil.
  • Fan possible reproduir continguts multimèdia.


Aquest lloc web també fa servir cookies destinades a recollir informació sobre la navegació dels usuaris al lloc, de manera totalment anònima i dissociada, amb finalitats estrictament estadístiques i de millora de la funcionalitat, l’ús de les quals ens permet:

  • Conèixer el nombre de visitants del forumcppgranollers.cat
  • Comptabilitzar el nombre de visites en cada una de les diverses pàgines d’aquest web
  • Conèixer l’activitat al web per identificar problemes i millores en la navegació


Pots desactivar l’ús de les cookies en qualsevol moment mitjançant la modificació dels paràmetres de configuració del teu navegador:

Configuració de cookies d'Internet Explorer
Configuració de cookies de Firefox
Configuració de cookies de Google Chrome
Configuració de cookies de Safari

Segueix-nos

La transferència de coneixement entre el sector públic i el sector privat

26 de maig de 2016

El sector públic i el sector privat han de col·laborar, ajudar-se, compartir objectius i coneixement amb la intenció d’afavorir el desenvolupament i la millora del benestar del conjunt de la ciutadania. Fins aquí, és pràcticament impossible no estar d’acord amb l’essència de la Col·laboració Publicoprivada, amb la seva declaració de principis bàsics.

I allò que és aplicable en general també hauria de ser vàlid en concret, per a totes i cadascuna de les persones que, d’alguna manera, poden participar en aquesta col·laboració. Quan una persona que coneix bé el sector i les polítiques públiques, o algú que té una extensa experiència en el sector privat i el mon corporatiu, té l’oportunitat de contribuir a la millora de “l’altra banda”, o a afavorir una millor comprensió mútua, hauria de poder fer-ho amb tot el suport, hauria de ser encoratjat i impulsat a fer-ho.

Aquesta és encara, però, una qüestió que està lluny de ser resolta, que pateix moltes contradiccions i malentesos, i que provoca un rebuig cultural i social molt important (sorgit, segurament, arrel d’una utilització poc ètica d’aquesta transferència de coneixement). En poques paraules, molt sovint es fa referència a les anomenades portes giratòries com el pas previ a la corrupció, l’enriquiment il·lícit, el tràfic d’influències, i l’aprofitament del valor públic per beneficiar al sector privat. I això passa perquè s’han donat casos en els quals la mala praxi ha estat inqüestionable, certament, però caldria recuperar aquest valor de transferència de coneixement i eina per a una millor connexió entre els dos mons. Sobretot en benefici de la ciutadania, però també per a recuperar la reputació i el prestigi d’un sector públic que sembla l’únic que actua de manera ingènua i deslleial (¿algú pensa que un directiu privat que arriba a un govern utilitzarà informació privilegiada de la seva experiència privada per a beneficiar il·lícitament al conjunt de la ciutadania?).

Malgrat tot, malauradament, encara ens trobem al principi del camí. I no tan sols a Espanya, on la situació ha estat titular i continua generant notícies gairebé cada dia. A nivell internacional, darrerament ha cridat l’atenció l’activitat privada de la que va ser Vicepresidenta de la Comissió Europea i Comissària responsable de l’Agenda Digital de la Unió, Neelie Kroes, àmpliament coneguda per la seva lluita contra les operadores de telecomunicacions i responsable de la futura (ja propera) eliminació del sobrecost del roaming quan viatgem a un altre país de la UE. Impulsora de projectes molt importants i populars, d’accions valentes i notòries, amb mentalitat d’holandesa pragmàtica i directa. Els seus mèrits i, indubtablement, el coneixement del sector de la tecnologia, la van fer assolir fites importants. I naturalment, quan deixa de pertànyer a la direcció de la Comissió Europea, no pot deixar enrere aquesta experiència, que de fet devia ser la va portar a assumir aquesta responsabilitat pública.

Però que la ex-comissària passi a formar part de la nòmina d’assessors de Uber, poc més d’un any després de deixar les seves responsabilitats a la Comissió Europea, és una qüestió molt complexa des del punt de vista de la seva dimensió pública. Els món públic i privat s’haurien de mesclar i combinar amb tota naturalitat, sobretot mitjançant aquelles persones que siguin capaces de poder acostar-los, construir projectes comuns, però avui, aquest encara és un problema no resolt, més que un potencial. Segurament cal analitzar en detall el vessant jurídic, també el seu component ètic i estètic, però és igualment cert que no es pot abandonar un dels canals més importants perquè el sector públic i privat continuïn enfortint els llaços de la seva col·laboració que, en el fons, i com sempre, es basa en les persones.

Comparteix
Catalan English French German Italian Russian Spanish