Les noves “Ps” de la CPP

26 d’abril de 2016

Alguna cosa està canviant, també en el mon de la Col·laboració Publicoprovada. De moment, començant pels entorns més institucionals, però aquest pot ser el motor per a transformacions substancials en un àmbit en el qual encara queda molt per fer (amb el lideratge de les economies més desenvolupades, però sobretot també per part d’aquells països fins ara anomenats emergents, però que en tot cas hauran de prendre el relleu del creixement econòmic en les properes dècades). 

En concret, la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (UNECE) reflexionava fa pocs dies, en el seu darrer Forum Internacional PPP que  “durant molts anys, la Col·laboració Publicoprivada (CPP) ha estat un model financer bastant restringit a la transferència dels riscos del projecte al sector privat. Majoritàriament, no s’ha vist com un model de desenvolupament, sinó més aviat com una alternativa per a la contractació pública tradicional amb bona relació qualitat-preu. Però s’estan començant a produir canvis”.

Al llarg d’aquest Forum Internacional, un bon nombre d’especialistes de tot el mon en l’àmbit de la CPP, avesats a desplegar projectes en base al model “tradicional”, va assumir el repte de pensar tots aquests projectes des de la lògica i la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (Sustainable Development Goals, o SDGs). És a dir pensar la CPP (o PPP, d’acord amb la seva notació habitual en anglès), a partir de 3 “Ps”, però no les que s’utilitzen normalment (Public, Private, Partinership), sinó 3 “Ps” substancialment diferent: Persones, Planeta, i Prosperitat. I la resposta dels especialistes va ser prou contundent, en forma d’exemples de com aquests nous objectius ja s’estan incorporant en molts projectes. 

A Haití, molts petits agricultors, propietaris de terres, els inversors i el Govern s’han unit en un projecte CPP per a millorar els cultius i els mitjans de vida de les persones que encara es recuperen dels efectes del desastre natural massiu. A Tadjikistan, les persones amb baixos nivells d’ingressos es beneficien d'un subministrament d'energia assequible que els permet escalfar les seves llars durant els llargs i rigorosos hiverns. A Rússia, un subministrament d'aigua completament connectat permet als residents per augmentar el valor de les seves propietats i obtenir nou finançament dels bancs per als seus projectes empresarials. O a Brasil, l'accés universal a l'electricitat ha permès reduir els nivells de pobresa i fam en algunes comunitats, així com la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Els casos ja comencen a ser nombrosos, i s’han recollit en un primer compendi on es presenten en detall més de 30 experiències, però el més important és que sembla que es percep clarament un allunyament de l’enfocament tradicional de finançament i assignació de riscos, per començar a dibuixar un escenari de “primer les persones”.

Un nou model que sembla posar molt més l’accent en variables tant importants (i fins ara relativament poc tingudes en consideració) per al funcionament des d’una nova perspectiva, com la transparència, la responsabilitat i la participació de totes les parts interessades. I més enllà d’aquesta declaració d’intencions, els experts ja van enfocant i afirmant, de manera gairebé unànime, que aquesta visió d'un model CPP que millori la vida de les persones, alleugereixi la pobresa, i promogui un millor planeta, és, de fet, la manera en què qualsevol projecte CPP hauria de ser fonamentat i desenvolupat en el futur, amb totes les implicacions que això implica des del punt de vista del finançament dels projectes i la seva estructura.

Les veus escèptiques en relació a aquesta tendència encara són molt presents, tant en discussions públiques com en entorns més restringits, sobretot des de les entitats sense afany de lucre i aquells agents que es troben més a prop dels problemes i els greus conflictes que es viuen als diferents països. Però en tot cas, és important confirmar l’arribada de noves “Ps” per al desenvolupament social i ciutadà, en un entorn que fins ara havia estat molt majoritàriament ocupat per les infraestructures.