Els grans reptes, només públics?

1 de desembre de 2015 

El món se la juga. Sense posar-se catastrofistes ni massa filosòfics, la raça humana i la seva societat tenen qüestions sobre la taula que, objectivament, són a la vegada de la màxima importància i de la màxima urgència.

Per emmarcar-ho tan sols en dos exemples concrets: en primer lloc, fa poques setmanes, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar l'anomenada Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, "un pla d'acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que també té la intenció d'enfortir la pau universal i l'accés a la justícia (...). L'Agenda planteja 17 Objectius amb 169 fites de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental." Els 17 objectius que s'estableixen són tan inqüestionables que ens poden fer avergonyir: fi de la pobresa, fam zero, salut i benestar, educació de qualitat, igualtat de gènere, aigua neta, energia sostenible i no contaminant... fins a 17, tal com mostra la següent il·lustració:

I en segon lloc, aquests dies veiem com segons publica El País, "195 països busquen [en una cimera del clima a Paris] reemplaçar el Protocol de Kyoto, un pacte que des de l'aprovació el 1997 no ha aconseguit reduir les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle. A diferència de Kyoto, que cobria el 11% de les emissions (...), ara s'intenta un pacte que comprometi a tots. Gairebé 180 països han presentat abans de la cimera plans voluntaris de reducció d'emissions. Però aquests esforços no són suficients per impedir que la temperatura pugi més de dos graus a final de segle, el límit fixat per la ciència com a crític. (...) Més de 140 presidents i caps d'Estat prenen la paraula a la capital francesa en un dels majors trobades diplomàtiques registrats fora de Nova York, seu de l'ONU. I els seus discursos versaran sobre un problema comú que recorre de nord a sud el planeta: l'escalfament global".

En aquestes fites, "apadrinades" d'alguna manera per la ONU, hi trobem a faltar alguna cosa? "Més de 140 presidents i caps d'Estat"? Si reflexionem sobre qui haurien de ser els agents més importants d'aquestes transformacions, aquells que realment tenen a les seves mans la capacitat de fer canvis substancials, potser ens vindran al cap, ràpidament, les empreses, per una banda, i la ciutadania (com a consumidors) per l'altra. Com pot ser que entre els signants d'aquestes "Agendes", "Protocols" i compromisos, no hi trobem empreses? ¿No tindria més força a tots els nivells (de resultats, d'influència, de valors, d'impacte...) poder anunciar que l'Agenda 2030 ha estat signada per 10 milions d'empreses a tot el món, encapçalades per Google, Apple, Samsung, o Volkswagen?

Fa pocs dies, el Pacte Mundial de les Nacions Unides va publicar un breu vídeo destacant la importància del sector privat en el desenvolupament d'aquesta estratègia, on es reconeix que "sou vosaltres qui marcarà el ritme, i qui escriurà la lletra del nostre futur". Però de moment el sector privat no apareix; aquests no són els seus reptes? Les empreses no se la juguen amb aquests riscos? De moment, l'esforç del sector privat es concentra al voltant de la figura de Bill Gates i la iniciativa Breakthrough Energy Coalition (llançada també durant la cimera del clima a París), un grup global d'inversors privats que prendran els riscos que permeten a les empreses d'energia en fase primària aconseguir la innovació acabada de sortir del laboratori i dins el mercat. Veurem si es produeixen més moviments.