La col·laboració privadopública

Hi ha coses que s’han de fer des de l’impuls públic, perquè és difícil que un agent privat prengui la iniciativa pensant de manera estratègica en el benefici col·lectiu. Però cada dia trobem més (sorprenents) exemples en els quals (sobretot gràcies a la tecnologia en general, i a la connexió a internet cada vegada més omnipresent en particular) alguns “bojos” que fan allò que, fins fa poc, quedava exclusivament en el àmbit de l’Administració Pública o de la filantropia. Sembla que en la Col·laboració Públicoprivada, una denominació en la que el terme suggereix que “allò públic” té la iniciativa, i “allò privat” ‘hi afegeix o hi participa, el sector privat està prenent el relleu com si volgués prendre-li el protagonisme i el lideratge als governs i les institucions en el desenvolupament de nous projecte “socials” o col·lectius.

No parlem ja de que les majors innovacions arribin de la ma d’empreses que semblen al volant del futur (transports a velocitat supersònica, drons, cotxes que es mouen sols, Google o ja com a conglomerat de projectes Alphabet, etc.). No, no és això; invents n’hi ha hagut sempre. Però dona la sensació que, si avui l’home hagués d’anar a la lluna, o s’hagués d’inventar internet, aquests projectes ja no sortirien de laboratoris públics. Aquesta pot ser la vella discussió de la globalització econòmica que encara no ha tingut el seu reflex en la globalització institucional. Potser el canvi climàtic, el seu impacte i les seves “solucions” és un dels únics assumptes globals on el sector públic és protagonista actiu (com la revolució del fracking i la autosuficiència energètica dels EUA), tot i que iniciatives com les bateries domèstiques Tesla poden acabar canviant radicalment el mercat mundial de l’energia, igual que internet va canviar el mercat de producció i consum d’informació. Però en la majoria de qüestions clau (ni tan sols en termes de pensament, com per exemple en el desenvolupament des de Harvard del concepte de Shared Value com a versió postmoderna de la responsabilitat social empresarial), ningú diria que els governs tinguin clarament la iniciativa, sinó que es limiten a fer un paper regulador (aportant fonamentalment seguretat jurídica) que no se sap si se’ls ha assignat per interessos concrets o per manca de confiança general en la seva capacitat innovadora i transformadora.

És curiosa i il·lustrativa, en aquest context que estem descrivint, la història d’un jove de Nova Orleans que després de no tenir-ho gens fàcil durant la seva joventut, va aconseguir donar valor a la seva formació tècnica en matemàtiques i informàtica al MIT per a situar-se en una rellevant posició d’analista d’un important hedge fund. Però de sobte, al 2009 ho va deixar tot i es va dedicar de ple a un projecte que l’apassionava. El que avui és Khan Academy, una plataforma lliure de formació online que es basa en els vídeos que Salman Khan va començar a gravar per als seus cosins de Louisiana al 2004. Avui, els vídeos ja han acumulat més de 250 milions de reproduccions. Semblaria lògic pensar que qualsevol Administració o institució del món recollís la idea i li donés suport per continuar creixent (avui ja ajuda no tan sols a estudiants sinó també a docents, especialment en les matèries més relacionades amb les matemàtiques i les ciències). Com pot ser que avui encara no hi hagi una plataforma pública de crowdfunding, o de crowdlending? Com pot ser que avui sigui McKinsey qui analitzi en detall les oportunitats d’Europa per a ser una estructura molt més sostenible i productiva gràcies a l’aplicació de principis d’Economia Circular? ¿És possible que la majoria de governs estiguin molt lluny de les àgils iniciatives espontànies com la de Salman Khan, mentre Google ja té sota el seu paraigües més de 250 empreses tecnològiques punteres, que estan marcant la pauta dels avenços del futur més proper?

¿Volem que els nostres impostos es dediquin a pensar i fer realitat el futur? Possiblement “allò públic” hauria de tornar a proposar coses a “allò privat”. Caldria, en definitiva, que la Col·laboració Públicoprivada es continués anomenant amb les paraules en aquest ordre.