La nova CPP financera: el món al revés

Els exemples més tradicionals de col·laboració públic-privada, aquells en els quals es pensa habitualment, es corresponen amb projectes que tenen per objectiu desenvolupar bens públics amb el suport de capital privat. En general, la part privada posava els recursos (el coneixement tècnic, l'organització, el finançament), mentre que la part pública posava el projecte (d'infraestructura, sovint, en l'àmbit de les comunicacions i el transport, els equipaments educatius o de salut, etc.). Diners que pagaven pedres per afavorir l'activitat econòmica o oferir millors condicions i serveis a la ciutadania, en definitiva.

Avui, però, en un moment en el qual el desplegament d'infraestructures no ofereix una rendibilitat clara i suficient perquè el sector privat es llenci a assumir el risc (com a mínim a Europa), i en el qual el sector financer té molt menys múscul i voluntat que fa alguns anys, l'estímul de l'activitat econòmica s'ha de transformar, i així és com el sector públic i el sector privat s'intercanvien els seus papers: en l'actual situació, el sector públic comença a posar recursos (principalment financers) per desenvolupar idees d'activitat privades.

En aquest sentit, el Pla d'Inversió que ha anunciat la Unió Europea en les darreres setmanes, com un dels projectes estrella de la nova Comissió Europea, va de manera decidida en aquesta direcció, perseguint l'objectiu de crear un "cercle virtuós" d'inversió, reformes estructurals i responsabilitat fiscal, per tal que els diners europeus arribin de manera real i efectiva a les pimes, una vegada comprovat que les injeccions de liquiditat realitzades als bancs per part del Banc Central Europeu no han assolit els resultats esperats, i assumint també que el pressupost de la Unió Europea fins al 2020 no té l'envergadura suficient per generar canvis reals en el teixit econòmic, a no ser que s'estableixin prioritats clares i col·laboració amb el sector privat per "multiplicar els diners". En essència? Utilitzar els recursos dels Fons Estructurals per a finançar, no ja a fons perdut sinó com a font de crèdit, nous projectes empresarials que facin tornar el creixement econòmic a la vella Europa.

En definitiva, el Fons Europeu d'Inversions Estratègiques (que entrarà en funcionament aquest any 2015) posarà a disposició més de 20.000 milions d'euros públics, amb els quals espera acabar mobilitzant més de 315.000 milions d'euros en els pròxims 3 anys, multiplicant per 15 els recursos mitjançant el repartiment del risc i els partenariats amb el sector privat.

I no només això. Aquests darrers dies, la Comissió Europea ha anunciat que posarà també en funcionament, conjuntament amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), un servei d'assessorament (el fi-compass) sobre els instruments financers disponibles en aquest nou marc, per tal que, principalment els organismes que gestionen Fons Europeus, aprofitin al màxim aquests recursos financers per a impulsar nous projectes empresarials que impactin sobre la realitat social i econòmica.

I ràpidament, els governs estatals també volen aprofitar també aquest nou corrent de diner públic. En el cas d'Espanya, per exemple, el Govern ja ha anunciat que vol crear un fons de 2.500 milions d'euros (amb els recursos que rebi de Brussel·les) per a finançar projectes de pimes amb facturació entre 1 i 3 milions d'euros. Tenint cura, a més, que aquest sigui, tal com indiquen explícitament, un "instrument de finançament extra-bancari". És a dir, que sembla que el sistema financer tradicional ja no està en condicions de ser el que obre la cartera per finançar els projectes públic. Quantes coses han canviat amb la crisi.