Bloc

Avís sobre la utilització de cookies

Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació.

Tancar

Informació sobre les cookies utilitzades


T’informem que en aquest lloc web es fan servir cookies amb la finalitat d’executar les comunicacions electròniques pròpies de la navegació i també amb la finalitat de prestar o habilitar els serveis o les funcionalitats que puguis demanar. Aquestes cookies:

  • Recorden la preferència d’idioma assenyalada.
  • Augmenten la seguretat de la navegació en el nostre lloc web.
  • Permeten que la navegació sigui més fàcil.
  • Fan possible reproduir continguts multimèdia.


Aquest lloc web també fa servir cookies destinades a recollir informació sobre la navegació dels usuaris al lloc, de manera totalment anònima i dissociada, amb finalitats estrictament estadístiques i de millora de la funcionalitat, l’ús de les quals ens permet:

  • Conèixer el nombre de visitants del forumcppgranollers.cat
  • Comptabilitzar el nombre de visites en cada una de les diverses pàgines d’aquest web
  • Conèixer l’activitat al web per identificar problemes i millores en la navegació


Pots desactivar l’ús de les cookies en qualsevol moment mitjançant la modificació dels paràmetres de configuració del teu navegador:

Configuració de cookies d'Internet Explorer
Configuració de cookies de Firefox
Configuració de cookies de Google Chrome
Configuració de cookies de Safari

Segueix-nos

La nova CPP financera: el món al revés

Els exemples més tradicionals de col·laboració públic-privada, aquells en els quals es pensa habitualment, es corresponen amb projectes que tenen per objectiu desenvolupar bens públics amb el suport de capital privat. En general, la part privada posava els recursos (el coneixement tècnic, l'organització, el finançament), mentre que la part pública posava el projecte (d'infraestructura, sovint, en l'àmbit de les comunicacions i el transport, els equipaments educatius o de salut, etc.). Diners que pagaven pedres per afavorir l'activitat econòmica o oferir millors condicions i serveis a la ciutadania, en definitiva.

Avui, però, en un moment en el qual el desplegament d'infraestructures no ofereix una rendibilitat clara i suficient perquè el sector privat es llenci a assumir el risc (com a mínim a Europa), i en el qual el sector financer té molt menys múscul i voluntat que fa alguns anys, l'estímul de l'activitat econòmica s'ha de transformar, i així és com el sector públic i el sector privat s'intercanvien els seus papers: en l'actual situació, el sector públic comença a posar recursos (principalment financers) per desenvolupar idees d'activitat privades.

En aquest sentit, el Pla d'Inversió que ha anunciat la Unió Europea en les darreres setmanes, com un dels projectes estrella de la nova Comissió Europea, va de manera decidida en aquesta direcció, perseguint l'objectiu de crear un "cercle virtuós" d'inversió, reformes estructurals i responsabilitat fiscal, per tal que els diners europeus arribin de manera real i efectiva a les pimes, una vegada comprovat que les injeccions de liquiditat realitzades als bancs per part del Banc Central Europeu no han assolit els resultats esperats, i assumint també que el pressupost de la Unió Europea fins al 2020 no té l'envergadura suficient per generar canvis reals en el teixit econòmic, a no ser que s'estableixin prioritats clares i col·laboració amb el sector privat per "multiplicar els diners". En essència? Utilitzar els recursos dels Fons Estructurals per a finançar, no ja a fons perdut sinó com a font de crèdit, nous projectes empresarials que facin tornar el creixement econòmic a la vella Europa.

En definitiva, el Fons Europeu d'Inversions Estratègiques (que entrarà en funcionament aquest any 2015) posarà a disposició més de 20.000 milions d'euros públics, amb els quals espera acabar mobilitzant més de 315.000 milions d'euros en els pròxims 3 anys, multiplicant per 15 els recursos mitjançant el repartiment del risc i els partenariats amb el sector privat.

I no només això. Aquests darrers dies, la Comissió Europea ha anunciat que posarà també en funcionament, conjuntament amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), un servei d'assessorament (el fi-compass) sobre els instruments financers disponibles en aquest nou marc, per tal que, principalment els organismes que gestionen Fons Europeus, aprofitin al màxim aquests recursos financers per a impulsar nous projectes empresarials que impactin sobre la realitat social i econòmica.

I ràpidament, els governs estatals també volen aprofitar també aquest nou corrent de diner públic. En el cas d'Espanya, per exemple, el Govern ja ha anunciat que vol crear un fons de 2.500 milions d'euros (amb els recursos que rebi de Brussel·les) per a finançar projectes de pimes amb facturació entre 1 i 3 milions d'euros. Tenint cura, a més, que aquest sigui, tal com indiquen explícitament, un "instrument de finançament extra-bancari". És a dir, que sembla que el sistema financer tradicional ja no està en condicions de ser el que obre la cartera per finançar els projectes públic. Quantes coses han canviat amb la crisi.

Comparteix
Catalan English French German Italian Russian Spanish