Enfocar polítiques molt exigents: l’estratègia RIS3

Concentració, planificació, resultats. Complexitat, evidències i indicadors. Escassedat de recursos, multiplicar l'impacte de les polítiques, aconseguir implicar agents molt diversos (no tan sols públics, no tan sols cívics, no tan sols ciutadans), en una mateixa estratègia, molt enfocada com a palanca de canvis reals en entorns on és molt més senzill plantejar objectius que aconseguir impactes. Valor afegit, impacte i visibilitat.

La definició de l'Europa 2020 ja apuntava, des dels seus nivells més genèrics que havíem vist al llarg dels darrers anys, una necessitat que posava sobre la taula un repte inèdit i aparentment contradictori: la Comissió Europea expressa una ferma i decidida voluntat de combinar l'avenç econòmic i social. La política de cohesió es refereix a avantatges competitius, mentre la política econòmica parla d'integració i reducció de la desigualtat.

En aquesta fusió de polítiques i eines, però, es posaran a prova les capacitats dels Estats, les regions i els territoris per complir amb unes orientacions que semblen genèriques, però que impliquen una enorme exigència. Perquè obliguen a prioritzar (i per tant a descartar), i obliguen també a assumir responsabilitats i compromisos independentment de l'entorn o les condicions. En definitiva, l'abandonament del resultat (l'output) per insuficient, per orientar-nos cap a l'impacte (l'outcome) com a única opció acceptable. I no només per a l'Administració pública i les institucions, sinó també per a tot un sector parapúblic en transformació (universitats, centres de recerca, sectors econòmics, infraestructures tecnològiques, etc.) que serà també responsable que, en essència, els plans surtin bé.

L'estratègia RIS3 (Research and Innovation Smart Specialisation Strategy) és un exemple d'aquesta creixent complexitat de les polítiques, i del titànic esforç que requerirà per part del encarregats de concretar-les i executar-les. En aquest sentit, RIS3 planteja que els Estats i les regions han d'establir i aconseguir una especialització suficient com per aconseguir la transformació econòmica que permeti assolir els objectius de creixement sostenible i integrador que ens hem fixat com a fita. En altres paraules: cal concentrar l'acció en aquells sectors amb potencial d'oferir un major impacte dels Fons Europeus, i de fer possible que la transformació sigui el més ràpida possible. I aquí cal utilitzar i combinar tots els factors i instruments: cada regió haurà de tenir en compte el seu context, els seus actius, les seves condicions, els diferents nivells administratius i les polítiques que despleguen, l'estructura empresarial, els recursos europeus que té assignats, la situació de les seves institucions relacionades amb el coneixement (universitat, mercat de transferència de tecnologia, etc.), els nivells d'inversió privada, les possibilitats del sistema financer, les especificitats del mercat de treball, ... Impossible? Aquest és l'objectiu. Transformar evitant solapaments, i mobilitzats tots els recursos a l'hora amb una voluntat i compromís comú, aconseguint la massa crítica suficient (els economistes dirien economies d'escala) com per generar impactes de nivell europeu, a la vegada que local. I els textos oficials no deixen massa lloc a dubtes: "Clarament val la pena centrar-se en les àrees de potencial i en els punts forts reals, en lloc de dispersar unes inversions escasses en àrees no relacionades". I si els Estats i regions no elaboren la seva RIS3, no hi ha Fons Estructurals. Tal qual.

I Catalunya, d'acord amb la responsabilitat que li correspon, ja ha fet la seva anàlisi i selecció en la recentment aprovada RIS3CAT: 4 eixos (1. reforçar sectors liders; 2. impulsar clusters emergents; 3. facilitar tecnologies transversals; 4. millorar l'entorn d'innovacio), en el primer dels quals s'estableixen els 7 àmbits sectorials líders (Alimentació, Energia, Sistemes Industrials, Disseny, Mobilitat, Salut, i Cultura i Experiències) que hauran de ser l'objecte i pilar de l'estratègia de transformació. De moment sembla que ja ens estem fent trampes al solitari (ha quedat fora algun sector en aquesta acurada selecció dels 7 sectors prioritaris?), i que a més, quan a Catalunya comencem a concretar les directrius d'Europa, ho fem de manera que es transfereixen riscos i responsabilitats a un teixit empresarial que encara prova de sobreviure a l'entorn (segons la RIS3CAT, "les empreses han de ser les que portin la iniciativa, mentre que la tasca del Govern és acompanyar-les en la seva adaptació al canvi de model industrial tot facilitant la seva activitat"). No sabem si això és ben bé el que demanava Europa, però en tot cas encara estem a l'inici d'un procés que segurament serà molt interessant.