Noves tendències de la CPP: el PF2

Podria semblar, intuïtivament, que l'arribada de la crisi econòmica (ara fa ja 7 anys des d'aquell estiu del 2007 i l'esclat de la bombolla de les hipoteques subprime) i les consegüents dificultats en els pressupostos públics, conduirien a una major tendència a la col·laboració públic-privada, sobretot a l'hora de proveir serveis bàsics a la ciutadania.

Efectivament, les retallades en els serveis públics estan tenint un component d'externalització per estalvi de costos i simplificació de les condicions que, en molts casos, han estat considerats processos de privatització encoberta, de la mateixa naturalesa neoliberal que aquells que es van posar en marxa ara fa tres dècades durant els temps de Margaret Thatcher i Ronald Reagan.

En tot cas, l'acostament del sector públic a la col·laboració amb la iniciativa privada per al desplegament de polítiques ha estat una tendència present que continua avançant a tot Europa, mentre que als països emergents s'ha consolidat la tendència al ràpid desenvolupament d'infraestructures també en base a aquests esquemes de col·laboració, presents als països occidentals des de ja fa dècades, per no dir segles.

No obstant això, les dades reflecteixen que el volum de projectes CPP a Europa al 2012 (poc més de 10.000 milions d'euros) és un terç del que es va realitzar al 2007 (al voltant de 30.000 milions d'euros, segons la valoració del grups d'experts CPP de la OCDE), mentre que el nombre de projectes s'ha reduït de 140 a 60 (concentrats, en un 75% al Regne Unit i França), sobretot perquè les greus dificultats del sistema financer ha aturat notablement el flux de recursos cap al desenvolupament d'infraestructures, que actualment es concentren allà on els potencials de rendibilitat són més elevats (és a dir, als països amb als nivells de creixement econòmic i nivells d'infraestructures encara molt baixos).

En conseqüència, el finançament dels projectes CPP canvia substancialment la seva composició, passant d'un important suport per part del sistema financer, a una estructura on els mercats de capital privat i els crèdits del sector públic tenen un pes cada vegada més rellevant.

En aquest context, el Govern del Regne Unit ha impulsat modificacions importants en el que, durant les dues darreres dècades, havia estat el seu mètode fonamental per al desenvolupament de projectes CPP, l'anomenat PFI (Private Finance Initiative). Així, el Departament del Tresor va publicar a finals de 2012, com a resultat de l'evolució del model PFI i com a reacció de la situació provocada per la crisi, un nou plantejament que s'ha anomenat, de manera genèrica, PF2, i que s'ha qualificat amb el concepte "un nou plantejament per a la col·laboració públic-privada" (a new approach to públic private partnership).

El PF2 introdueix, d'acord amb l'experiència de centenars de projectes executats des de principis dels anys 90, modificacions molt significatives en el model: en primer lloc, el sector públic serà un accionista minoritari, però molt més important que abans, en la majoria de projectes (perquè sovint els guanys dels proveïdors de capital han estat desorbitats al llarg dels anys); en segon lloc, s'estimularà la participació d'inversors privats en el capital dels nous projectes (de manera competitiva, per atraure "inversors a llarg termini"); i en tercer lloc, s'augmentarà notablement la transparència en el desenvolupament dels projectes (que havia estat un dels factors més negatius en els darrers anys. En definitiva, el Govern vol recuperar un cert control dels projectes i dels serveis que hauran de proveir a la ciutadania, a la vegada que distribueix millor el risc (en tenia menys, però també tenia molt menys control sobre les rendibilitats), a la vegada que vol recuperar la confiança de la ciutadania en un sistema que havia perdut bona part del seu prestigi.

Aquests moviments, a banda d'obrir noves perspectives, posen sobre la taula qüestions que, a nivell europeu, ja representen un debat important que pot transformar el model de finançament de les futures infraestructures. En aquest sentit, caldrà seguir de molt a prop l'evolució de la Europe 2020 Project Bond Initiative del Banc Europeu d'inversions, que obre, en resum, la qüestió de finançar nous projectes amb bons "ad hoc" en els àmbits de les xarxes trans-europees de transport, energia i telecomunicacions. Un moviment que pot allunyar el sistema financer d'aquest esquema, en el qual ha participat tradicionalment, per atraure progressivament més recursos del mercat de capitals i d'inversors privats. Reptes i canvis molt interessants, que segurament tindran molta influència en el futur d'Europa.