Un nou concepte ha començat a sonar amb força al llarg dels darrers mesos. No és nou, però ha estat efectivament reinventat per tal d'adaptar-lo al llenguatge de la crisi i la recuperació econòmica. Possiblement ja n'heu sentit a parlar: es tracta de la inversió d'impacte (impact investment, o impact investing en la seva notació anglosaxona). En termes senzills, la inversió d'impacte és aquella que aconsegueix, a més de la rendibilitat econòmica esperada, un impacte mesurable en termes socials i/o ambientals.
Aviat farà 7 anys que la idea va ser llançada a gran escala a iniciativa de la Fundació Rockefeller, impulsant la creació de la Global Impact Investment Network a l'octubre del 2007, que es va convertir en una institució independent al 2009. Des de llavors, s'han fet esforços molt importants per promoure la inversió d'impacte, el creixement d'una xarxa mundial d'inversors i projectes, així com l'assoliment del màxim benefici possible d'aquestes inversions en termes socials i ambientals.
Com dèiem, el concepte no és nou. La filantropia ha existit des de fa segles com a eina per contrarestar, en certa manera, els impactes més negatius del desenvolupament econòmic i les desigualtats socials. Però com en molts altres camps, l'avenç tecnològic està canviant les regles del joc en molts sentits: avui és possible que una persona a Europa, per exemple, decideixi invertir una part dels seus estalvis en projectes a qualsevol país del món mitjançant les diverses plataformes de crowdfunding, i més recentment de crowdlending i crowdequity. Per què no aplicar també aquests recursos al desenvolupament d'aquesta anomenada "inversió d'impacte".
Aquestes darreres setmanes ha estat força comentada, en aquest sentit, una iniciativa del govern dels Estats Units d'Amèrica amb un títol que sintetitza de manera inequívoca els objectius i intencions dels projecte ("Capital privat, bé public"), i un subtítol que esvaeix qualsevol dubte que pogués quedar ("com una política intel•ligent pot galvanitzar la inversió d'impacte – i perquè és urgent"). Durant la reunió del G8 celebrada el juny de 2013, es va acordar realitzar esforços per a analitzar la possibilitat que la inversió d'impacte contribuís de manera significativa a resoldre al mateix temps dues qüestions molt importants per a l'economia i la societat global: tornar al creixement econòmic després de la crisi, i aconseguir afrontar els reptes més importants de la societat mundial en el seu conjunt (el medi ambient, i les desigualtats). Als EUA es va formar un consell composat per 27 persones dels mons de la inversió, l'emprenedoria, la recerca, l'acadèmia, les institucions sense afany de lucre, etc. I una de les conclusions principals de l'informe va ser que "perquè la inversió d'impacte assoleixi una escala massiva, és a dir perquè la inversió privada pugui afrontar amb èxit la solució dels nostres grans problemes, és imprescindible un treball conjunt molt més intencionat i proactiu entre el sector públic i el sector privat".
Un potencial literalment incalculable que encara està en una fase embrionària de desenvolupament, tal com demostren els estudis més recents, en els quals han col·laborat fins i tot els noms més tradicionals del món financer clàssic, com J. P. Morgan: avui, es calcula que la inversió d'impacte arriba al 46.000 milions de dòlars. L'import és un 20% superior al de fa tan sols un any, però només representa un insignificant 0,02% del capital invertit al conjunt dels mercats financers mundials; i s'estima que, com a mínim en una primera fase de creixement, la inversió d'impacte podria arribar a acumular un volum 20 vegades superior a l'actual.
Les possibilitats que s'obren mitjançant aquesta col·laboració entre els governs i els inversors (fins i tot els petits estalviadors, i no tan sols els inversors professionals) semblen tan diverses que resulten inimaginables. Es podrien crear fons públics d'inversió d'impacte en els quals pogués invertir qualsevol persona aconseguint una desgravació fiscal? Es podria incentivar la inversió d'impacte per part de les empreses mitjançant suport públic? Es podrien crear polítiques de suport als emprenedors que impulsessin projectes d'impacte? Es podria crear intel·ligència pública per a la informació i difusió dels projectes d'impacte? Es podrien desenvolupar eines cada vegada millors i més precises per a mesurar l'impacte social i ambiental dels projectes? Res de nou; un món per explorar.