Prioritzar, multiplicar, compartir

Sembla que s'acosten canvis molt importants en la política europea, i no tan sols pels resultats de les eleccions celebrades recentment. Sembla que, efectivament, en els propers anys es produirà una transformació substancial en relació a com s'utilitza el pressupost europeu.

Els arguments que ja sonaven des de fa temps sobre la necessitat d'augmentar la competitivitat entre projectes i reduir la discrecionalitat a l'hora d'assignar i executar els recursos provinents de la Unió Europea, per tal que fossin molt més una inversió que una despesa que "regués" el territori i el teixit econòmic, van anar prenent cos quan es va assolir un acord en relació al pressupost europeu per al període 2014-2020. Ja es veia clarament que aquell bilió d'euros que es va fixar com a sostre de despesa (l'equivalent al PIB d'un país gran, com Espanya) no seria suficient per a repartir entre els 28 països que conformen actualment la Unió (amb la darrera incorporació de Croàcia) i tenir un impacte real i massiu sobre l'important nombre de dificultats que afecten als 500 milions de ciutadans i ciutadanes europeus.

En conseqüència, quan es dibuixa l'Estratègia Europa 2020, el gran instrument estratègic per a encarar l'economia i la societat europea en els propers anys, els paràmetres del seu desenvolupament ja ofereixen clars senyals de canvi. Més enllà dels seus àmbits d'actuació i iniciatives emblemàtiques, de seguida es parla de "multiplicar" els diners. Com? "Les subvencions seran tan sols una part dels recursos disponibles", que s'hauran de complementar amb "tota una sèrie de mecanismes de finançament complementaris". La gestió eficient dels recursos prendrà molt protagonisme, s'haurà de concentrar molt la seva aplicació, establir objectius i fites clares i mesurables, posar condicions ex-ante per a obtenir els recursos, implicar tots els agents possibles, i compartir el risc entre tots perquè l'Administració només l'assumeixi allà on sigui massa elevat com perquè no hi arribi el sector privat. En essència, aconseguir mitjançant la implicació i el compromís de les institucions, les Administracions i les empreses, que cada euro es pugui multiplicar, i fins i tot gastar moltes vegades gràcies als instruments financers innovadors que ja s'estan començant a desenvolupar conjuntament amb el Banc Europeu d'Inversions, però que hauran de sorgir majoritàriament de les propostes que es facin des del territori, tant per part dels Governs com per part de les empreses i la ciutadania.

L'exuberància forma part del passat, i ja s'exigeix obertament una Cooperació Público-Privada (molt propera al co-lideratge, el co-impuls i la co-responsabilitat), i no es dubta en afirmar que els nous instruments financers que es posin en marxa amb recursos europeus (fonamentalment crèdit, fons d'inversió, avals i garanties, cobertura de riscos), ja siguin a proposta de la Comissió o de les Administracions nacionals i locals, hauran d'abocar-se en "projectes amb possibilitats de viabilitat econòmica".

En definitiva, importants moviments que s'orienten a una col·laboració molt més àmplia en un entorn on es mobilitzin tots els recursos i tota la capacitat possibles per a crear valor econòmic i social. En un context on comença a sonar amb insistència el sorgiment d'una economia col·laborativa i el seu reflex en un corrent d'"uberització", sembla que la comunicació i la interdependència a tots els nivells han arribat per quedar-se.