El valor públic

Cada vegada succeeix més que les empreses, sobretot l'extens i majoritari teixit de pimes, no volen rebre diners de les Administracions Públiques. En la majoria d'ocasions, allò que les empreses més valoren de l'Administració no té a veure amb ajudes i subvencions directes (que habitualment associen amb una càrrega burocràtica i administrativa que no poden assumir), sinó amb actius intangibles del sector públic que poden ser d'extraordinària utilitat, i que representen un cost molt baix pels pressupostos dels Governs i els responsables de les polítiques.

Així, per posar tan sols alguns exemples, en àmbits com la internacionalització, el sector privat busca un suport molt més soft, d'accés a stakeholders i a coneixement dels mercats que es proposen abordar. Les empreses busquen anar de la ma del sector públic per tal d'obtenir les palanques i relacions necessàries en base a l'aprofitament d'un dels aspectes que, de manera sorprenent i afortunada, el sector públic manté intacte a pesar de les circumstàncies negatives que ha hagut de viure al llarg dels darrers anys (escassedat de recursos, problemes de legitimitat política, etc.): el prestigi i la credibilitat de la "Marca Pública". 

La qüestió es revela força clara, certament, en àmbits com les denominacions d'origen, els segells de qualitat, i en general en qualsevol normativa relativa, per exemple, a les condicions d'higiene o fabricació que han de complir determinats productes (aliments, joguines, etc.). Encara és indubtable que, davant dos productes aparentment iguals, el consumidor escollirà sens dubte aquell que porti el "segell públic". En definitiva, encara es manté la confiança que fa que qualsevol producte que porti d'alguna manera l'aval públic augmenti automàticament el seu valor de mercat.

En paral·lel, en el context de la promoció econòmica i l'impuls empresarial, també es produeixen situacions en les quals la imatge i el concepte d'"allò públic" o institucional afegeixen valor a l'activitat privada. És el cas dels tradicionals concursos públics d'idees. Per exemple, l'Ajuntament de Barcelona té actualment en marxa un projecte anomenat BCN Open Challenge, mitjançant el qual la ciutat fa "una crida internacional a empreses i emprenedors perquè proposin solucions innovadores a sis reptes diferents per transformar l'espai públic i els serveis de la ciutat". En aquest cas, l'Ajuntament de Barcelona és conscient del valor de la seva marca, i a més d'establir un "compromís directe per a contractar les solucions guanyadores", també es compromet a "entregar referències certificades als guanyadors, que serveixin per enfortir la seva carta de presentació a l'hora d'accedir a altres mercats". És a dir, es planteja aconseguir fer polítiques de promoció empresarial a través de la contractació pública, a la vegada que proposa fer recerca i innovació urbana a partir de la col·laboració amb les empreses, en aquest cas fins i tot a nivell internacional. En alguns altres casos, l'Administració utilitza tan sols la seva credibilitat per tal de significar empreses que designa com a excel·lents en algun àmbit, com per exemple el Premi a l'Excel·lència Corporativa del Departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica.

¿Per què no aprofitar al màxim el potencial d'un model de col·laboració i partenariat que consumeix un volum relativament baix de recursos públics, convertint en rendibilitat per a les empreses un actiu col·lectiu intangible que pot generar riquesa i valor econòmic i social? Sense aquesta cooperació, hi hauria empreses excel·lents a qui els costaria molt més posicionar-se en el mercat, i d'altra banda el sector públic estaria infrautilitzant un dels seus actius més importants. Destacar i premiar l'excel·lència en benefici del conjunt de la societat; és extensible aquest model d'aprofitament de la intel·ligència col·lectiva a altres àmbits? Segur: en àmbits com l'Open Data, el model energètic, la protecció del medi ambient, la reducció de les desigualtats, ... i tants d'altres que possiblement es podrien explorar en profunditat conjuntament entre el sector públic i el privat.