Cap a on va la CPP?

Fa pocs dies, en una entrevista per a la consultora internacional d'estratègia McKinsey, Eric Ries reflexionava sobre els governs i la governança al segle XXI, en una conversa que segueix una línia molt interessant que han obert diferents líders empresarials per a oferir la seva visió sobre la geopolítica a nivell mundial (vegeu, per exemple, la llarga conversa amb al fundador de Google, Eric Schmidt, ara fa un any a The Guardian).

Per aquells que no estiguin familiaritzats amb el món de les empreses tecnològiques i les empreses emergents, Eric Ries s'han convertit en una espècie de guru dels emprenedors i les empreses d'alt creixement des que, fa poc més de 2 anys, va publicar el seu famós llibre The Lean StartUp, que ja forma part dels programes d'emprenedoria de les principals escoles de negocis del món, i ha estat aplicat en empreses tan de moda com Dropbox o Intuit.

Tornant a la qüestió, en aquesta entrevista Eric Ries, explicava que "lluny de les càmeres i dels mitjans de comunicació, s'estan produint senyals molt esperançadors, que ens mostren que, poc a poc, anem avançant cap a una manera completament nova de governança, que té a veure cada vegada més amb uns Governs que actuen com a creadors de plataformes que ajuden als ciutadans a resoldre els seus propis problemes". Ries es referia principalment als emprenedors i a les empreses, però la qüestió podria ser aplicable a molts altres àmbits de les polítiques i els serveis públics. En aquest sentit, posava un exemple molt clar, argumentant que un dels recursos més importants que té actualment el sector públic són les dades, i demanava que aquestes dades s'obrissin per crear valor empresarial i social. És aquest plantejament una forma de CPP?

I Ries no és l'únic. Un dels fundadors de Napster, Sean Parker, invertirà 9 milions de dòlars en una startup (Brigade) per a augmentar el nivell d'implicació de la ciutadania en la política local. Es podria considerar això una nova forma de CPP?

En paral·lel, les discussions en principals fòrums nacionals i internacionals sobre CPP encara estan majoritàriament orientades als àmbits tradicionals de desenvolupament d'infraestructures combinant l'impuls públic amb sistemes de finançament privat, sobretot en aquelles àrees (com Àfrica, o l'Europa Central i Oriental) en les quals aquestes qüestions són fonamentals per aconseguir portar l'economia a nivells de creixement que els permetin desenvolupar-se més ràpidament i millorar els seus nivells de vida. De fet, és important recordar que un dels instruments més importants en l'àmbit de la CPP a Europa, el European PPP Expertice Centre, és una iniciativa conjunta del Banc Europeu d'Inversions i la Comissió Europea.

En tot cas, la crisi econòmica ha sacsejat molts fonaments, i l'escassedat de recursos públics està atorgant un major protagonisme al paper de la societat civil organitzada, al rol de les empreses que assumeixen la seva integració col·lectiva amb l'entorn i la seva funció social, i en definitiva a la innovació, la creativitat, i les noves formes d'organització i execució de projectes en un sector públic que està canviant de manera accelerada la seva relació amb l'entorn.

Aquesta tendència conviu amb els projectes encara imprescindibles relacionats amb les infraestructures (cada vegada més orientades al medi ambient i la transformació energètica), no tan sols als països en creixement sinó també a la majoria de l'OCDE. Però estan sorgint noves formes de cooperació que caldrà continuar seguint amb molta atenció. La tecnologia obre moltes noves possibilitats (open data, smart cities, aplicacions ciutadanes col·laboratives, etc.); però no és tan sols una qüestió tecnològica, sinó que es tracta d'un moviment de major profunditat que afectarà el conjunt del nostre sistema de configuració política, social i econòmica.