Bloc

Avís sobre la utilització de cookies

Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació.

Tancar

Informació sobre les cookies utilitzades


T’informem que en aquest lloc web es fan servir cookies amb la finalitat d’executar les comunicacions electròniques pròpies de la navegació i també amb la finalitat de prestar o habilitar els serveis o les funcionalitats que puguis demanar. Aquestes cookies:

  • Recorden la preferència d’idioma assenyalada.
  • Augmenten la seguretat de la navegació en el nostre lloc web.
  • Permeten que la navegació sigui més fàcil.
  • Fan possible reproduir continguts multimèdia.


Aquest lloc web també fa servir cookies destinades a recollir informació sobre la navegació dels usuaris al lloc, de manera totalment anònima i dissociada, amb finalitats estrictament estadístiques i de millora de la funcionalitat, l’ús de les quals ens permet:

  • Conèixer el nombre de visitants del forumcppgranollers.cat
  • Comptabilitzar el nombre de visites en cada una de les diverses pàgines d’aquest web
  • Conèixer l’activitat al web per identificar problemes i millores en la navegació


Pots desactivar l’ús de les cookies en qualsevol moment mitjançant la modificació dels paràmetres de configuració del teu navegador:

Configuració de cookies d'Internet Explorer
Configuració de cookies de Firefox
Configuració de cookies de Google Chrome
Configuració de cookies de Safari

Segueix-nos

Col·laboració Publicoprivada (CPP): Noves perspectives d’una llarga història

El desenvolupament d'infraestructures i la provisió de serveis públics han estat objecte, des de fa dècades, de la col·laboració entre el sector públic i el sector privat. De fet, el sector públic ha trobat en el sector privat un recurs de gran utilitat per aconseguir dos objectius principals: trobar el finançament per a la construcció dels projectes, i que aquests puguin ser desenvolupats compartint els riscos que comporta una implementació que sovint ha de gestionar diferents incerteses.

Les infraestructures (viàries, ferroviàries, aeroportuàries, energètiques), el transport públic, la gestió de residus, i els serveis a la ciutadania (salut, educació) han estat els camps tradicionals d'actuació d'aquest tipus de col·laboracions, i en aquest sentit ha sorgit abundant literatura acadèmica i institucional que reflecteix i relata en detall aquestes experiències.

Fa aproximadament una dècada, l'interès per aquest tipus de col·laboracions augmenta i es generalitza, sobretot per la necessitat de desenvolupar un elevat nombre d'infraestructures, tant al món desenvolupat com a països emergents, i perquè comença a fer-se palesa una relativa escassedat de recursos públics i una necessitat de prioritzar els projectes.

En aquest context comencen a desenvolupar-se polítiques transversals per la gestió de projectes i generació de coneixement en matèria CPP, i comencen també a aparèixer diferents organismes públics, institucionals, i mixtes (constituint nous exemples de col·laboració publicoprivada) dedicats a millorar l'eficiència d'aquest tipus de projectes, l'estudi de noves fórmules de cooperació, i l'anàlisi i millora de les diferents parts del procés d'execució d'aquests projectes (qüestions jurídiques, administratives, de distribució de riscos, del procés d'inversió, finançament, etc.).

El Tresor del Regne Unit comença a desenvolupar, el 1997, un treball específic per monitoritzar i millorar tos els PFI (Private Finance Initiative) que s'estaven duent a terme en els Diferents Departaments i organismes públics del Govern, que es concreta, dos anys més tard, en l'establiment del primer contracte tipus per a projectes d'aquestes característiques. L'any 2000 es constitueix Partnerships UK (pppdatabase.co.uk), que esdevé un òrgan de Col·laboració Publicoprivada amb finançament d'ambdues fonts, que comença a gestionar i participar en projectes estratègics, principalment en l'àmbit de l'educació (Building Schools for the Future) i la gestió de residus (Waste Infrastructure Delivery Programme). El 2009, Partnerships UK estableix una aliança amb 4ps per crear Local Partnerships (http://www.localpartnerships.org.uk), participada també per l'Associació de Governs Locals (Local Government Assocciation), la missió del qual és millorar els serveis a la ciutadania.

La Unió Europea, per la seva banda, també inicia fa aproximadament 10 anys una línia de treball específica dedicada a la Col·laboració Publicoprivada, a través de la Direcció General de Política Regional. L'any 2003, el desenvolupament d'aquesta línia de treball es concreta en la publicació de la guia "Guidelines for Successful Public-Private-Partnerships" (Directrius per a Col·laboracions Públic-Privades d'èxit). Aquest document "va ser dissenyat com a eina pràctica per les persones responsables de projectes CPP al sector públic, que podien aprofitar les oportunitats d'estructurar els projectes de manera integrada, o també d'incorporar en aquests projectes els fons provinents de la Unió Europea". En aquest mateix sentit, l'estiu de 2004 es publica el "Resource Book on PPP Case Studies" (Llibre de referència sobre casos d'estudi PPP). L'objectiu final de la Unió Europea era preparar el terreny perquè aquest tipus de col·laboracions poguessin multiplicar l'impacte del recursos europeus en el període pressupostari 2007-2013.

Des de llavors, la Unió Europea ha anat avançant en la introducció del concepte PPP en diferents àmbits de les seves polítiques, com per exemple en les telecomunicacions i la societat del coneixement (Future Internet PPP, www.fi-ppp.eu), creant igualment unitats especialitzades en aquest àmbit. Una de les iniciatives més destacades és el European PPP Expertise Centre (EPEC, http://www.eib.org/epec/), impulsat pel Banc Europeu d'Inversions (BEI, o IEB), i en el qual participen la Comissió Europea i diferents Estats Membres i candidats. L'EPEC compta amb un equip executiu de professionals, però és fonamentalment un espai on, tal com diu el seu lema, els membres "comparteixen experiències, desenvolupen capacitats, i resolen nous reptes". És centre d'una àmplia base de dades de projectes, anàlisis, etc.

Paral·lelament, durant aquests darrers anys també han anat sorgint, en diferents països, entitats més o menys vinculades amb diversos sectors d'interès o activitat, però amb el denominador comú de la CPP. És el cas de l'Associació Federal de Public-Private Partnerships (Bundesverband Public Private Partnership, BPPP), nascuda a Hamburg el 2003 i autodenominada BPPP Think Tank; el Centre Europeu PPP amb seu a Budapest (European PPP Center), el Forum PPP de l'EIPA (European Institute for Public Administration); o en el cas d'Espanya, les iniciatives de les escoles de negocis IESE (Public-Private Sector Research Center) i ESADE (Programa Partners), o el Foro PPP, una associació multisectorial que aglutina empreses implicades en projectes PPP amb l'Administració Pública.

Fora d'Europa, la CPP també acumula una llarga tradició. Als Estats Units d'Amèrica, per exemple, s'han desenvolupat institucions com el National Council for Public-Private Partnerships, un organisme sense afany de lucre creat l'any 1985 composat per membres públics i privats, o el Canadian Council for Public-Private Partnerships, fundat el 1993 i que actua com a punt de trobada i grup d'interès per afavorir el desenvolupament de projectes PPP, finançat per fons aportats pels seus membres, que es destinen a recerca, anàlisi, difusió, suport a projectes, organització d'esdeveniments per impulsar la CPP, etc.

En països emergents, el desenvolupament d'infraestructures impulsa amb molta intensitat el creixement i el sorgiment d'iniciatives relacionades també amb la CPP. A Brasil, per exemple, ja hi ha lleis específiques per regular els projectes de col·laboració publicoprivada, i s'han creat Consells Gestors per aquest tipus de projectes en els diferents estats, mentre que, a la vegada, han sorgit iniciatives acadèmiques i d'anàlisi vinculades a aquest àmbit, com l'Observatori dels projectes de col·laboració publicoprivada (Observatório das Parcerias Público-Privadas).

 

Joan Miquel Piqué, Director de Maurilia Knowledge

 

Comparteix
Catalan English French German Italian Russian Spanish