Bloc

Avís sobre la utilització de cookies

Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació.

Tancar

Informació sobre les cookies utilitzades


T’informem que en aquest lloc web es fan servir cookies amb la finalitat d’executar les comunicacions electròniques pròpies de la navegació i també amb la finalitat de prestar o habilitar els serveis o les funcionalitats que puguis demanar. Aquestes cookies:

  • Recorden la preferència d’idioma assenyalada.
  • Augmenten la seguretat de la navegació en el nostre lloc web.
  • Permeten que la navegació sigui més fàcil.
  • Fan possible reproduir continguts multimèdia.


Aquest lloc web també fa servir cookies destinades a recollir informació sobre la navegació dels usuaris al lloc, de manera totalment anònima i dissociada, amb finalitats estrictament estadístiques i de millora de la funcionalitat, l’ús de les quals ens permet:

  • Conèixer el nombre de visitants del forumcppgranollers.cat
  • Comptabilitzar el nombre de visites en cada una de les diverses pàgines d’aquest web
  • Conèixer l’activitat al web per identificar problemes i millores en la navegació


Pots desactivar l’ús de les cookies en qualsevol moment mitjançant la modificació dels paràmetres de configuració del teu navegador:

Configuració de cookies d'Internet Explorer
Configuració de cookies de Firefox
Configuració de cookies de Google Chrome
Configuració de cookies de Safari

Segueix-nos

Bloc

Mitjans de comunicació CPP?

29 de desembre de 2017

Poc després de la victòria de Donald Trump a les eleccions dels EUA, al novembre de 2016, una bona part de la societat nord-americana es va començar a organitzar per a contrarestar allò que consideraven que els venia a sobre. No havia passat ni un mes (el nou president encara no havia estat ni investit, el gener de 2017), quan van començar a arribar donacions molt significatives a diverses isntitucions sense afany de lucre relacionades amb el periodisme. Al Centre per a la Integritat Pública de Washington, i en concret al seu braç de recerca, el Consorci Internacional per a la Investigació Periodística, les donacions van augmentar un 70% en pocs dies. I ProPublica, el ja àmpliament conegut portal de reportatges que busquen millorar la transparència i el rendiment de comptes, va recaptar durant els dies següents a les eleccions més que en tot l’any 2015. Curiosament, les donacions es van disparar després que el còmic John Oliver esmentés el portal en el seu programa de la cadena de televisió “convencional” HBO, arribant a un ritme de 4 donacions per minut. 

Richard Tofel, president d’aquest projecte que ja té una dècada (propublica.org), i que va ser fundat per un antic director de Wall Street Journal, deia que la ciutadania sent cada vegada més la necessitat de passar a l’acció, i una de les millors maneres que troben per fer-ho és contribuir a projectes que creuen que poden marcar la diferència. La seva missió diu clarament que volen “exposar abusos de poder i traïcions de la confiança pública per part del govern, els negocis i altres institucions, utilitzant la força moral del periodisme d'investigació per estimular la reforma a través d'un enfocament sostingut de les infraccions”. Aquesta és, segurament, una nova forma del que ja fa anys és l’activisme de la transparència representat per Wikileaks o Anonymous.

Amplia: Mitjans de comunicació CPP?

Cal una millor regulació per afavorir la CPP?

27 de setembre de 2017


Sovint escoltem que la regulació, els processos administratius i les càrregues burocràtiques són un obstacle molt important per al desenvolupament de noves activitats econòmiques, de nous projectes empresarials, o fins i tot dels processos d'innovació I transformació productiva. També és freqüent sentir en diferents sectors econòmics que l’Administració no coneix amb prou detall el context i les necessitats dels sectors sobre els quals formula regulació. I finalment, també és habitual escoltar queixes sobre les possibles condicions preferencials que reben les grans empreses en els processos de licitació pública. 

Les situacions en les quals es produeixen aquest tipus de discussions poden trobar-se regularment en els mitjans de comunicació. Fa pocs mesos, en les dues darreres subhastes de l'Estat en relació a la promoció de les energies renovables, celebrades el març al maig i el juliol, s'han produït resultats força contradictoris, en virtut dels quals les empreses guanyadores renuncien pràcticament a rebre cap tipus de subvenció, i tot i així, estan disposades assumir les càrregues i els riscos que els planteja el Govern. Grans empreses, com Endesa o ACS i les seves diverses filials, han estat qui s'ha endut la majoria de les adjudicacions, mentre els petits productors miraven amb frustració els resultats. 
  
En d'altres sectors, com el del finançament i la inversió col·lectiva (conegut habitualment com a crowdfunding), desenes d’startups s'enfronten a un escenari molt incert en el qual no saben si podran continuar la seva activitat, o noves onades de regulació els obligaran a canviar de model de negoci d'estratègia, fins i tot de sector. 

Amplia: Cal una millor regulació per afavorir la CPP?

Volem POPS?

21 de juny de 2017

 

Fa un temps circulava per internet el video d’un activista que  volia denunciar l’increment exorbitant dels preus de l’habitatge a la ciutat de Londres. Quan es ponia el sol, aquest activista saltava la tanca d’un edifici en construcció d’apartaments de luxe al centre de la ciutat, prop de la coneguda Silicon Roundabout, i s’instal·lava amb una tenda de campanya en un dels pisos més alts de l’edifici. Al matí següent, el video ensenyava com obria la cremallera de la tenda, i es llevava amb unes magnífiques vistes, explicant que “nosaltres també vivim en un àtic”.

L’anècdota recorda el clàssic debat en relació a la utilització de l’espai públic. Tots entenem amb molta claredat el concepte de propietat privada, i sabem els riscos que correm si entrem allà on no hauríem de fer-ho (sigui una casa, un camí o un bosc), però la utilització de l’espai públic sovint queda en una frontera molt més difusa. Quins són els nostres drets respecte als espais públics. Podem organitzar una classe de ioga a la platja? Podem fer una festa infantil en un parc? Podem organitzar una reunió o una protesta en els jardins d’un museu?

Sobretot en el món anglosaxó (en ciutats com Londres, Toronto, Nova York o San Francisco), els governs han venut espais públics a empreses privades (o els han permès tenir la propietat d’una part de l’espai públic en el marc de la normativa de l’ús del sòl i l’urbanisme), convertint-se en els anomenats POPS (Privately Owned Public Spaces, espais públics de propietat privada), on normalment les activitats que es poden realitzar estan molt limitades, i que immediatament han tingut una reacció per part d’aquells que defensen la lliberatt d’utilització dels espais públics. Fa 5 anys, el diari The Guardian va promoure una campanya per a crear una base de dades dels POPS del Regne Unit, alimentada per voluntaris i per la pròpia ciutadania.

Amplia: Volem POPS?

La CPP en un context post-crisi

19 d'abril de 2017


Per primera vegada en pràcticament 10 anys, les previsions de creixement econòmic global, tant als països tradicionalment anomenats com a desenvolupats, com als considerats emergents, semblen reflectir escenaris moderadament optimistes i estables. Amb totes les incerteses possibles, les dades de creixement econòmic i inflació tornen a una relativa normalitat en la majoria d’economies mundials. Tal com planteja el darrer Informe Mensual de CaixaBank, “Les dades macroeconòmiques estan sent una mica millors del que s'esperava, i mostren la continuïtat de l'acceleració de l'activitat que en moltes de les economies avançades i emergents ja s’apuntava en el tram final de 2016”. El creixement mundial mitjà se situarà prop de 3,5% al 2017, i encara més ellà d’aquest nivell al 2018. La mitjana dels països desenvolupats es manté en el 2% (amb Espanya oferint les millors dades de l’eurozona, superant el 2,5%), i els emergents se situen entre el 4,5% i el 5%, amb India i Xina al capdavant.

En aquest context, els projectes CPP encaren també una situació nova en la darrera dècada: com abordar la col·laboració en un entorn expansiu, que no s’havia produÍt des de fa molts anys. Creixerà la CPP? canviarà la composició i el desenvolupament d’aquests projectes? es mantindrà el progressiu canvi de paradigma on els països emergents prenen cada vegada més protagonisme?

Amplia: La CPP en un context post-crisi

Ha de tenir la CPP un model de negoci?

09 de febrer de 2017

Inevitablement, acostar el sector públic i el sector privat, que treballin junts en projectes comuns, implica que ambdós entren d’alguna manera en la lògica de l’altre, que hauran d’entendre i adoptar fins a cert punt les seves maneres de fet.

És senzill, en aquest sentit, demanar al sector privat que tingui en compte alguna cosa més que el benefici i la rendibilitat en el plantejament i el desenvolupament de les prioritats i objectius dels projectes que desenvolupa conjuntament amb el sector públic, que consideri també les implicacions socials, que augmenti sensiblement la seva responsabilitat envers l’entorn, que sigui un aliat del sector públic, a més d’un agent econòmic. Sembla que aquest compromís, fins a cert punt, s’ha de donar per descomptat.

Amplia: Ha de tenir la CPP un model de negoci?

Categories

Comparteix
Catalan English French German Italian Russian Spanish