Bloc

Avís sobre la utilització de cookies

Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació.

Tancar

Informació sobre les cookies utilitzades


T’informem que en aquest lloc web es fan servir cookies amb la finalitat d’executar les comunicacions electròniques pròpies de la navegació i també amb la finalitat de prestar o habilitar els serveis o les funcionalitats que puguis demanar. Aquestes cookies:

  • Recorden la preferència d’idioma assenyalada.
  • Augmenten la seguretat de la navegació en el nostre lloc web.
  • Permeten que la navegació sigui més fàcil.
  • Fan possible reproduir continguts multimèdia.


Aquest lloc web també fa servir cookies destinades a recollir informació sobre la navegació dels usuaris al lloc, de manera totalment anònima i dissociada, amb finalitats estrictament estadístiques i de millora de la funcionalitat, l’ús de les quals ens permet:

  • Conèixer el nombre de visitants del forumcppgranollers.cat
  • Comptabilitzar el nombre de visites en cada una de les diverses pàgines d’aquest web
  • Conèixer l’activitat al web per identificar problemes i millores en la navegació


Pots desactivar l’ús de les cookies en qualsevol moment mitjançant la modificació dels paràmetres de configuració del teu navegador:

Configuració de cookies d'Internet Explorer
Configuració de cookies de Firefox
Configuració de cookies de Google Chrome
Configuració de cookies de Safari

Segueix-nos

Bloc

Volem POPS?

21 de juny de 2017

 

Fa un temps circulava per internet el video d’un activista que  volia denunciar l’increment exorbitant dels preus de l’habitatge a la ciutat de Londres. Quan es ponia el sol, aquest activista saltava la tanca d’un edifici en construcció d’apartaments de luxe al centre de la ciutat, prop de la coneguda Silicon Roundabout, i s’instal·lava amb una tenda de campanya en un dels pisos més alts de l’edifici. Al matí següent, el video ensenyava com obria la cremallera de la tenda, i es llevava amb unes magnífiques vistes, explicant que “nosaltres també vivim en un àtic”.

L’anècdota recorda el clàssic debat en relació a la utilització de l’espai públic. Tots entenem amb molta claredat el concepte de propietat privada, i sabem els riscos que correm si entrem allà on no hauríem de fer-ho (sigui una casa, un camí o un bosc), però la utilització de l’espai públic sovint queda en una frontera molt més difusa. Quins són els nostres drets respecte als espais públics. Podem organitzar una classe de ioga a la platja? Podem fer una festa infantil en un parc? Podem organitzar una reunió o una protesta en els jardins d’un museu?

Sobretot en el món anglosaxó (en ciutats com Londres, Toronto, Nova York o San Francisco), els governs han venut espais públics a empreses privades (o els han permès tenir la propietat d’una part de l’espai públic en el marc de la normativa de l’ús del sòl i l’urbanisme), convertint-se en els anomenats POPS (Privately Owned Public Spaces, espais públics de propietat privada), on normalment les activitats que es poden realitzar estan molt limitades, i que immediatament han tingut una reacció per part d’aquells que defensen la lliberatt d’utilització dels espais públics. Fa 5 anys, el diari The Guardian va promoure una campanya per a crear una base de dades dels POPS del Regne Unit, alimentada per voluntaris i per la pròpia ciutadania.

Amplia: Volem POPS?

La CPP en un context post-crisi

19 d'abril de 2017


Per primera vegada en pràcticament 10 anys, les previsions de creixement econòmic global, tant als països tradicionalment anomenats com a desenvolupats, com als considerats emergents, semblen reflectir escenaris moderadament optimistes i estables. Amb totes les incerteses possibles, les dades de creixement econòmic i inflació tornen a una relativa normalitat en la majoria d’economies mundials. Tal com planteja el darrer Informe Mensual de CaixaBank, “Les dades macroeconòmiques estan sent una mica millors del que s'esperava, i mostren la continuïtat de l'acceleració de l'activitat que en moltes de les economies avançades i emergents ja s’apuntava en el tram final de 2016”. El creixement mundial mitjà se situarà prop de 3,5% al 2017, i encara més ellà d’aquest nivell al 2018. La mitjana dels països desenvolupats es manté en el 2% (amb Espanya oferint les millors dades de l’eurozona, superant el 2,5%), i els emergents se situen entre el 4,5% i el 5%, amb India i Xina al capdavant.

En aquest context, els projectes CPP encaren també una situació nova en la darrera dècada: com abordar la col·laboració en un entorn expansiu, que no s’havia produÍt des de fa molts anys. Creixerà la CPP? canviarà la composició i el desenvolupament d’aquests projectes? es mantindrà el progressiu canvi de paradigma on els països emergents prenen cada vegada més protagonisme?

Amplia: La CPP en un context post-crisi

Ha de tenir la CPP un model de negoci?

09 de febrer de 2017

Inevitablement, acostar el sector públic i el sector privat, que treballin junts en projectes comuns, implica que ambdós entren d’alguna manera en la lògica de l’altre, que hauran d’entendre i adoptar fins a cert punt les seves maneres de fet.

És senzill, en aquest sentit, demanar al sector privat que tingui en compte alguna cosa més que el benefici i la rendibilitat en el plantejament i el desenvolupament de les prioritats i objectius dels projectes que desenvolupa conjuntament amb el sector públic, que consideri també les implicacions socials, que augmenti sensiblement la seva responsabilitat envers l’entorn, que sigui un aliat del sector públic, a més d’un agent econòmic. Sembla que aquest compromís, fins a cert punt, s’ha de donar per descomptat.

Amplia: Ha de tenir la CPP un model de negoci?

La competencia mundial per la localització d’activitat

28 de desembre 2016 

Potser és difícil haver sentit parlar de Lahti, una ciutat de poc més de 100.000 habitants en poc més que l’extensió de Barcelona. De gran bellesa i molt fred, porta d’entrada a (literalment) 1.000 llacs i a la vora del Vesijärvi, que habitualment es cobreix de glaç entre gener i març. 

No es pot dir que sigui el centre del món, a l’ombra de ciutats com Helsinki, capital de Finlàndia i de bona part de la innovació i la tecnologia nòrdica (de la que es troba a una hora i mitja en cotxe), o com Tampere, també envoltada de llacs i amb destacada reputació com a centre coneixement. No sembla exactament el lloc ideal per establir una empresa, però el material per a la promoció econòmica de la regió reclama que és un “entorn de negocis modern amb una localització excepcional, on tot està molt a prop, on pots viure exactament com vols viure, on es poden trobar 10 milions de persones en un radi de 3 hores [no s’especifica ben bé en quin mitjà de transport…], i amb una ràpida connexió de tren amb Sant Petersburg”. Les noves empreses i les idees innovadores sempre són benvingudes a Lahti, i per això els municipis de la regió han creat (i financen) LADEC, una empresa pública que “desenvolupa les condicions per al creixement, la competitivitat i l’atractivitat de la regió”. El seu lema és que “l’èxit dels nostres clients és el nostre èxit”.

Amplia: La competencia mundial per la localització d’activitat

Temps de Governança Híbrida

07 de desembre de 2016 

Cada cert temps es reinventa (o evoluciona) la terminologia per designar les noves formes de col·laboració entre el sector públic i el sector privat, d’acord amb les tendències acadèmiques, les pràctiques, o senzillament l’aparició de noves modes o autors. Fa uns anys va ser el Shared Value, impulsat pel ja veterà professor Michael Porter des de la Universitat de Harvard, als Estats Units d’Amèrica, que encara desenvolupa una reflexió molt interessant sobre el paper d’allò públic i privat en relació als reptes que tenim plantejats per al segle XXI. L’obertura de l’article a Harvard Business Review on plantejava la qüestió s’ha convertit en un text clàssic: “El sistema capitalista està en estat de setge. En els últims anys, les empreses han estat criticades com una de les principals causes dels problemes socials, ambientals i econòmics. Les empreses, per a molts, estan creixent a costa de les seves comunitats. La confiança en els negocis ha caigut a nous mínims, la qual cosa ha fet que els govern facin polítiques que perjudiquen el creixement econòmic i la competitivitat. Les empreses podrien fer que el negoci i la societat anessin de nou junts en la mateixa direcció si es redefinissin els seus propòsits com la creació de "valor compartit”, generant valor econòmic de manera que també es produís valor per a la societat. Un enfocament de valor compartit reconnectaria l’èxit de l'empresa amb el progrés social”.

Amplia: Temps de Governança Híbrida

Categories

Comparteix
Catalan English French German Italian Russian Spanish